Després de la invasió d’Ucraïna (23/02/2022) molt es parla de Rússia i del megalòman de Vladimir Putin i poc de Xina, quan hom conclou que el temor que estan mostrant les potències mundials respecte de Rússia no seria el mateix si no tengués darrera el suport de Xina. I és que una guerra a tots els nivells (militar, política, econòmica i cibernètica) entre l’eix Rússia-Xina i la OTAN seria un desastre que faria realitat les suposades paraules d’Albert Einstein: "No sé amb quines armes es lluitarà la tercera guerra mundial, però la quarta serà amb pals i pedres", és a dir, la pobresa més absoluta.
Si el conflicte derivés cap al pitjor escenari, possiblement la força militar de l’OTAN s’imposaria; no obstant, en l’esfera econòmica, l’anomenat ‘Occident’ patiria de tal manera que s’esfondrarien totes les estructures, a causa de l’harakiri que s’ha anat fent les darreres dècades al donar via lliure a Xina. La dependència en quan a matèries i productes xinesos és tan formidable que no aguantaríem ni quinze dies d’aïllament. No produïm el necessari per a subsistir de manera autàrquica.
Això és així perquè s’ha permès una competició en la qual hi ha un participant que no juga en igualtat de condicions. A Europa hi prevalen els drets humans i les llibertats; a Xina, el principal és la producció. Comunista de govern autoritari en el seu interior, cap a l’exterior practica el capitalisme més ferotge. Els ciutadans xinesos, qui tot i no estar baix una monarquia se’ls pot considerar com a ‘subdits’, no es poden sortir de la línea marcada pels dirigents, que no tenen altre objectiu que subjugar la resta del món a base de fets consumats.
I en això és rellevant, per ser una qüestió fonamental, que Xina té 1,402 milers de milions d'habitants que actuen en una única direcció, mentre que la Unió Europea en té 447,7 milions repartits en vint-i-set estats, cada un amb les seves qüestions particulars.
Començam a pagar cara la dependència front al gegant asiàtic. És cert que quan estam davant un conflicte bèl·lic són moltes les qüestions que s’han de tenir en compte a l’hora de la presa de decisions, i que cada una de les parts fa valer totes les eines que té al seu abast, ja siguin armes o relacions internacionals, però en aquest cas ens exposam de manera clara a la més absoluta de les fams.
I aquesta és la disjuntiva que es planteja: deixar que Putin es converteixi en un nou Hitler i Ucraïna sigui només un punt de partida, o plantar cara ferma i que Xina ens mati a tots d’inanició. Els xinesos són molt disciplinats, sabrien aguantar el pols molt millor que nosaltres, que ens tanquen els bars i entra la depressió col·lectiva.
Servirà tot això per a què Occident canviï el seu plantejament econòmic de cara a Xina? De moment, no ho pareix.
