Aquest darrers dies ens ha visitat el president de l’estat espanyol per demostrar, un altre cop més, que les illes no importen.
Les noticies que ens colpegen dia darrera dia ens fan ser més pessimistes que mai pel que fa a l’hivern que s’acosta, l’economia illenca serà la més perjudicada de tot Espanya i el president Sánchez en vers de fer un esforç d’empatia amb els illencs i, com a mínim, prometre qualque mesura per suavitzar les duresa de la crisis, ha passat per aquí per fer-se la foto i anar-se com si res.
Les illes necessites un pla de xoc, necessiten que el doblers que durant anys i anys hem enviat per ajudar a altres comunitats autònomes ara venguins cap aquí, que es produeixi la solidaritat amb les Balears com a protagonista, cal aturar el cop de la crisis social que ens ve a damunt per després fer una reconstrucció i reconversió del model social i econòmic que tenen les illes.
Ara per ara no veig cap política decidida per salvar les illes , no veig que hi haguí interès en arreglar els problemes urgents que prest, molt prest, ens cauran a damunt, que passa amb els ERTOS?, hi ha una prorroga o no?, per ara sols bones paraules, però ni les empreses ni els treballadors podran resistir gaire sense que els ERTOS ampliïn la seva durada.
Molts dels que governen ara la nostra autonomia s’han omplert la boca en que necessitem un canvi del model turístic, ara és l’hora, ara poden dir que volen i que no volen, a veure com ho fan , no crec que les seves prioritats coincidissin amb les meves, però el més trist de tot és que no feran res de res, per dos motius principals, el primer per falta de valentia política i decisió entre els socis que formen govern, ni s’entendran ni voldran assumir el desgast que els pot suposar canviar de model, una cosa és predicar i l’altre actuar. Segon motiu, la falta de recursos, qualsevol acció d’aquest calat necessita una forta injecció de diners públics, que en aquest moments no és poden generar des d’aquí per la profunda crisis, i que per la irrellevància política de les Balears a nivell del govern estatal, fan que ni els més optimistes creguin que arribaran aquests recursos.
Per tant ens trobam davant un hivern socialment molt complicat, amb recursos molt limitats, que en el millor dels casos, amb més endeutament per part de les institucions autonòmiques i si la crisis s’acaba aquesta temporada, és podrà anar passant, però sense canviïs ni millores, qui dies passa anys empeny. En el pitjor del supòsits el govern autonòmic no podrà fer front a les necessitats i ens aboca a una profunda crisis socials que pot durar anys.
Una visita poc fructífera per les illes, que ja no li queda gaire més temps per rebre el que és just per encarar l’hivern.
