UIB, una reforma

Partint d’una valoració positiva o fins i tot altament positiva del que ha significat per a la societat balear tenir una universitat pròpia al territori (això no ho discuteix ningú), crec que és bo i necessari fer una reflexió col.lectiva sobre la nostra universitat i a partir d’aquí imaginar el futur que volem per a la universitat, que no deixa d’esser una eina de la pròpia societat. Fa 40 anys quan va néixer era una universitat jove i àgil. Ho era perquè acabava de néixer i perquè el seu professorat també era jove. Han passat quaranta anys i ja no podem dir que aquesta universitat sigui tan jove i òbviament aquell professorat jove també ha envellit. Des de fora no se veuen dibuixats els nords de cap a on va la nostra universitat. Es vol tendir a l’especialització?. Hi ha doblers públics suficients per investigació? Hi ha estudis que s’han de repensar? A més hi ha temes que han de ser repensats i refets, la figura del professor associat n’és un exemple. Fa la impressió que se’n fa un cert abús de la figura del professor associat o fins i tot un mal ús. Pens que la universitat, apart dels professors titulars, hauria d’atreure i contractar els professionals que excel.lissin a l’àmbit privat o públic (els millors), per tal que temporalment aportessin a la UIB el seu coneixement i experiència. I això no s’aconsegueix amb l’actual estructura de pagament (dos-cents euros) ni de càrrega docent. Per altra banda pens que no s’ha arribat a aconseguir la imbricació i el fed-back universitat-societat, o en tot cas no és del tot satisfactòria. Fora bo que entre tots facem aquesta reflexió.