“Sa pròxima vegada que vengueu, jo vos pagaré es viatge i vos mostraré es meu país. Karibu Tanzania (benvengudes a Tanzània)”. Jo ja admirava s’hospitalitat i generositat tanzana, però això ha superat es meu enteniment. A partir de sa nostra conversació espontània de quinze minuts, sabíem que aquell jove tanzà, que tenia un cor gegant (i uns ingressos moderats), mos estava fent una proposta ferma: ell i sa seva comunitat parroquial mos pagarien a una amiga i a jo es 3000 € de viatge i mos acollirien a ca seva.
Prest ho vam comprovar. En William, una d’aquelles persones que te fan creure en ets àngels, va comprar (i pagar) allà mateix un tiquet d’avió d’Arusha a Dar es Salaam per sa meva amiga (70 €), perquè es negava a què viatjàs 10 hores en bus abans de començar sa ruta de 16 hores de viatge de retorn a Espanya. Amb setanta euros se poden fer moltes coses en aquest país per persones que estan en situació de necessitat extrema. No podíem acceptar que un local tanzà mos pagàs a noltros, europees, un viatge amb avió. Però en William va insistir: “Aquests setanta euros són una llavor. Sé que es multiplicaran i serviran a trenta o quaranta al·lots an es que ajudaràs”.
En William és cristià, es dedica a estendre sa paraula de Déu i sa seva obra d’amor. Reb ingressos de s’agricultura, però diu que es doblers no provenen de sa feina, perquè sa gent fa feina de sol a sol – digué assenyalant fora de sa finestra des cotxo – i viu a sa missèria. Es doblers, diu, provenen d’un gran cor. Ell estava menant aquell cotxo, que no era seu, de camí a s’aeroport, sense haver pagat pes tiquets d’avió. De vegades, diu, se troba amb cinquanta euros més en es seu compte bancari de qualcú a qui qualque vegada va ajudar. “No necessit esser fill d’un multimilionari, només això”, diu acostant sa mà an es cor.
Però no només ses necessitats materials se cobreixen amb amor. “Sa vida pròpia només té valor quan toques sa vida d’altres persones”. Jo me puc morir ara – digué – si deix cada persona que he conegut en una millor situació. Un pot tenir una bona feina per construir-se una gran casa i viure una vida materialment luxosa. Però després de veure sa teva família feliç, ¿amb què alimentes sa teva ànima? Qui pensa que viatjar en jet privat fa feliç és qui no té un jet privat.
Quan en William, quasi un desconegut, ha comprat es bitllet de sa meva amiga mos deia: “¿Què faríeu si jo necessitàs ajuda a Espanya? Voltros dues sou an es meu país, deixau que vos ajudi. Karibu Tanzania”. Tant de bo, hem pensat, fóssim capaces de fer lo mateix. Sa generositat i sa fe de Tanzània només es pot descriure amb fets. Àfrica salvarà Occident des materialisme deshumanisador i tornarà a mostrar-mos es camí de s’amor, de sa veritat i de Déu.
