Ara ja fa deu mesos, en un calorós setembre, molts d’equips docents es retrobaven al complet després del fi de curs més estrany de la història recent del món educatiu.
Deixàvem les classes, el curs passat 2019-2020, de forma improvisada i per sorpresa de molts, ja no vàrem retornar a fer classes presencials i qui més que manco va crear un sistema digital d’ensenyament que intentava donar respostes al confinament i a la distància, novells en el sistema i en el mètode, crec sincerament que vàrem fer tot el possible i que el resultat va ser millor del que podíem pensar, tot i que, el nivell educatiu va sofrir una baixada considerable, no és va perdre tot.
Començàvem el curs amb aquesta motxilla negativa, però també en l'aprenentatge accelerat en el món de l’ensenyament a distància, ja no partíem de zero, a més els equips directius varen fer una feinada dissenyat plans pel nou curs, que ningú, ni les autoritats competents tenien clars.
Després de les indefinicions, moltes, però esperades per la novetat de la situació, crec que la conselleria va encertar en el pla que posava diversos elements en el centre de la presa de decisions de com organitzar el curs 2020-2021. La presencialitat era una premissa desitjada però es tenien que complir uns ràtios d’alumnes, separació entre ells dins l’aula, grups bombolla, etcètera , que varen provocar que certs grups, per exemple els de 2 o 3 d’ESO, realitzaren les classes de forma semi-presencial.
Al principi pareixia que no ens en sortiríem, el sistema educatiu és com un transatlàntic enorme i difícil que canvii de rumb, però la gran implicació dels mestres i professors que sabien de la necessitat de que els nins i nines tornassin a l’escola i després, la conducte dels alumnes adaptant-se de forma increïble a la nova situació, han fet de les escoles un exemple d’èxit en la lluita contra la Covid, aguantant tot un curs en situacions molt difícils que ha estat sols superada pel gran esforç i implicació de la comunitat educativa.
Mascaretes, patis per grups bombolles, protocols en cas de infecció o Covid, entrades escalonades, classes gèlides i ventilades, espais nous, dualitat en la modalitat d'ensenyament, reunions per internet, comunicació difícil amb les famílies, i moltes més coses, que dia a dia, hora a hora, hem anat superant tots junts , demostrant que si que som una comunitat i que la vocació dels mestres i la il·lusió dels nins per retornar a classes han pogut superar totes les dificultats.
Està clar que hi ha deficiències, que és poden millorar aspectes, que hem aprés molt de tot plegat, que la presencialitat ha de ser al cent per cent el curs que ve, però hem de fer un fort aplaudiment a tots, des dels alumnes, mestres, professora, personal administratiu, de neteja, que tots amb el seu granet d’arena han fet que arribàssim al mes de juny amb uns fi de curs, que en part, ens comença a recordar als del passat.
Gràcies ha tots i totes, com a pare i com a professor, vist des dels dos costats de la barrera, enhorabona per superar un dels anys més complicats que hem viscut a les escoles illenques, bon estiu i l’any que ve segur que serà millor.
