Aquest diumenge mallorcadiario obria amb una notícia esfereïdora: “Detenida una mujer tras dar positivo en cocaína su hija de 6 años”, en la qual s’explicava que sabent que la ingesta per part de la nina havia estat voluntària, s’havia d’analitzar si havia consumit en anteriors ocasions. És molt complicat romandre fred en la valoració d’una notícia d’aquest tipus, quan la majoria de nosaltres consideram els fills com el més sagrat del món, i les injustícies que menys soportam són les que pateixen els infants. Jo reconec que no tenc paraules.
Malauradament comença a ser massa habitual veure publicades aquest tipus de notícies. En manco de dos mesos, ens han informat de bastants de casos d’infants de poca edat que han estat trobats sols a casa, d’un cas d’una mare i la seva parella que donaven pallisses a la filla i la deixaven sense menjar, o d’un altre en el que uns pares deixaven que un ancià mantingués relacions amb la seva filla. Sens subte ens trobam davant l’escenificació del fracàs social. Com ja s’ha dit en moltes ocasions, un nin maltractat, o que la drogadicció està en el seu entorn habitual, té altes probabilitats de repetir patrons d’adult. Es perpetua el mal, i, amb ell, el fracàs social.
Amb tot, i per sort, aquestes conductes són en un percentatge ínfim de la societat, només que en l’actualitat se’n fa més ressò a través dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials. Però hi ha un altre tipus d’injustícia sobre els infants que és més comú i que seria convenient reflexionar: es tracta de tots aquells casos de fills de pares separats que els empren com a arma contra l’altra. Amb independència dels casos extrems de violència vicària, hi ha conductes massa habituals que mica en mica van causant molt de mal en els nins. El cas més habitual és predisposar els fills contra l’altre, però també veim com progenitors malconsenten els fills per tenir-los més a favor, i això tampoc no és positiu. Hi ha moltes maneres de causar mals als fills, com a infants i com a futur adults.
Quan observam notícies com l’anunciada al principi hom pot pensar que és un bon pare o mare perquè mai de la vida se li ocorreria fer tal barbaritat, però no és de més considerar el dany que també produïm amb conductes més quotidianes i acceptades socialment.
