Ridícul, que mou a riure-se’n, digne que hom se’n rigui, per grotesc, extravagant, toix, etc. Extraordinàriament petit, escàs, esquifit... són dues de les definicions que podem donar a aquest adjectiu que encaixen perfectament en la realitat que, malauradament, estem vivint.
La curta història de la vacunació al nostra petit país, les Balears, no són més que un seguit de ridículs encadenats, que deixen a la cuneta a moltes famílies i il·lusions per tenir un present millor. En aquest cas no es pot aplicar aquella dita castellana que em repetia la meva padrina Rosa quan li posava excuses de mal pagador « Consuelo de muchos, consuelo de tontos», ja que el ridícul és el que passa a l’estat espanyol i a la Unió Europea amb la lluita contra la Covid.
No se el que passa amb la vacuna Astrazeneca, però l’accés d’informació s’està convertint en desinformació, i cada dia em semble més a que les raons polítiques o geopolítiques són la raó de tot aquest despropòsit, ja ni m'esforçaré a enumerar les fases que hem viscut amb aquest vaccí, però jo que era un defensor de la vacunació, que em vaig alegrar com un nin quan em posaren la primera d’Astrazeneca, ara ja m’han llevat les ganes, ni de discutir ni raonar a favor o en contra. Han aconseguit desanimar, encara més si és possible, a la gent. Recordau els memes i rialles que provocava la vacuna russa, ara resultarà que és la salvació, les raons estratègiques mundials dominen aquest procés, i nosaltres, els illencs, duim les de perdre.
L’horitzó de tenir la immunitat de ramat, amb un 70% de la gent vacunada, per començar la temporada en certes garanties, cada cop és fa més lluny, el pessimisme està arrelant entre els petits empresaris, autònoms i treballadors de sector turístic, que veuen que les promeses de es autoritats estan quedant en res, que cada cop els terminis són més llunyans, que no arriben les dosis promeses, el cansament és majúscul, les perspectives cada cop més negres.
I el ridícul, s'estén per la Unió Europea, que difícil és ser avui en dia europeista, estem donant munició gratis als que es volen carregar aquest somni, el que pareixia una oportunitat, de sortir d’una crisis plegats i més units, s’està convertint en un calvari, que crec que acabarà en solucions estatals diferents i amb la trista contestació que la Unió no ha funcionat, no ha estat a l’altura.
Més del mateix tenim a nivell estatal, si fins ara Madrid, la comunitat, era el Pepito Grillo, era la nota distorsionant, ara encara tendran la raó en cercar una via autonòmica davant la crisis, ja que les estatals ens condemnen a un estiu en blanc.
Toni Amengual, president del PI, reclamava l’altre dia un plan B per les illes, no podem esperar més, aquest tsunami econòmic i social que ens ve a damunt l’hem d’intentar aturar o que al manco s’enduguí el menys possible, necessitam un pla B, C o D, necessitam posar tot el que tenim per no sofrir una crisis social sense precedents a la nostra comunitat, i no podem esperar ni un mes ni una setmana ni un dia més , cal actuar ara amb totes les armes que tenim, fins i tot botar-se certes restriccions o normes que ens fermen, ens jugam massa.
