La segona festa de Nadal

Aquests dies ha esclatat una polèmica per la no tria de la segona festa de Nadal com a dia festiu, com era tradicional a les illes.

Molta gent trobarà banal aquesta discussió, trobarà que no n’hi ha per tant, però per jo i per molta altre gent, no entenem la nostra història personal i familiar, el nostre tarannà i records més íntims sense aquesta festa que abans ningú discutia.

Tal volta el més trist han estat les excuses de mal pagador del Govern de les Illes Balears, en desgana i sense despentinar-se ha dit que ells sols poden triar dues festes, i ha tirat la pilota al terrat dels municipis, com moltes vegades fa, per que siguin des de les competències municipals que arreglin el nyap de Negueruela i companyia. Molt cansats estic de que els pobles, de que l’administració més propera al ciutadà s’utilitzi per arribar on no ho fan les altres administracions. Molt be va estar Toni Salas, president de la FELIB i batlle de Costitx, exposant que no es pot passar aquest problema de la segona festa de Nadal als plens municipals per crear-ne un altre de problema, ja ben just els va sols poder triar dos dies festius.

Però el que he trobat més trist han estat les declaracions, o la falta d’elles, dels membres que formen l’equip de govern de les illes Balears. Si ja hem parlat de Negueruela i la seva falta de tacte per la nostres festes, a Podemos no li he sentit dir ni mu, però el més sorprenent han estat les suaus declaracions dels autoproclamats defensors de les arrels illenques , els senyors i les senyores de MES.

Els expesemeros han estat summament cauts, si han dit res ho han fet en la boca petita, com darrerament ens tenen acostumats, llevats del gran paper de Mes per Menorca, aturant els peus del tot poderós PSOE-PSIB, en canvi els de Mallorca pareix que estan més preocupats en seguir ocupant la poltrona que en un altre cosa, no entenc com han passat del tema d’aquesta manera, no entenc com no poden aturar aquest passotisme de les nostres tradicions, ells que ens fan creure que són els màxims defensors de tot plegat, em recorda a l’autovia de Campos que es varen menjar en patates quan sempre l’havien criticada, ja ho diuen, que la força es perd per la boca.

Josep Melià afirmava que aquets fet era un insult a les nostres tradicions i demostra que darrera el postureo hi ha molta buidor de defensa de la nostra personalitat com a poble, més clar que l’aigua.

El gran Angel Aguiló, autoproclamat President de Mallorca, afegia un altre conflicte , el de com ens repartim els dinars familiars el pròxim Nadal, un problema més per tocar el que funciona i el que sentim com a propi, en definitiva, un bunyol del Govern que demostra la poca empatia que té en el que representen els sentiments de pertinença a una cultura i societat illenca.