Sa llengo y sa cultura balear (i II)

Volem sensibilisar a sa població i a ses institucions que es mallorquí s'ha d'emprar a Mallorca, es menorquí a Menorca i s’eivissenc a Eivissa, en cas contrari perdrem totes ses paraules tan nostres i que mos identifiquen. Per què es balears estimem sa llengo, primer hem de sentir-la com nostra des de sa llibertat i respectant es tradicional bilingüisme amb s’altra llengo, també nostra: S’espanyol. Noltros sentim es català com una llengo germana, no com sa mare de sa llengo balear.

Per aixo reivindicam que a Balears se xerri i s'escrigui emprant totes ses paraules mallorquines, menorquines, eivissenques possibles, i que, es mallorquí, menorquí, eivissenc i pagès sigui escoltat, reconegut i respectat. No volem sa dictadura normativista des català.

S’article 35 de s'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears, dedicat a s’aprenentatge de sa llengo “propia”, diu: “Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, han de ser objecte d’estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua. La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana és la Universitat de les Illes Balears”. Després de 35 anys d'Estatut aquest article 35 s'ha demostrat completament inútil per sa salvaguarda des mallorquí, menorquí i eivissenc. A més de demostrar que reconèixer s'unitat de sa llengo catalana és sa forma d'anul·lar es balear.

Així ja ho va demostrar l’any 2008 Círculo Balear, quan va a s'UIB que informás sobre s'estudi i protecció de ses "modalitats insulars". Per primera, i darrera, vegada dins s'história de Balears, s'UIB va respondre oficialment a sa petició remetent a sa tradició filològica mallorquina-balear, indicant com antecedents a insignes lingüistes com per exemple en Joan Josep Amengual, i afirmant que s'obra referent de ses modalitats insulars ès el Diccionari Català-Valencià-Balear de Mossen Antoni Mª Alcover. Lo incongruent ès que s'informe estava redactat en català estándar; que poc té que veure amb ses paraules que aplega s’obra de n'Alcover.

Creim que ses nostres "modalitats insulars" tenen suficient entitat des de punt de vista històric, filològic, lingüístic i cultural com per no haver de estar sotmesos a un català estàndard que, precisament, acaba amb sa protecció que en teoria exigeix es nostro estatut d'autonomia. Volem que es nins de Balears puguin aprende sa llengo balear.

Per tot això, ACTUA BALEARS proposarà una reforma legislativa en profunditat que protegesqui sa llengo i cultura balear des pancatalanisme. Una reforma que asseguri que ses institucions públiques i es sistema d'ensenyança recuperi s’identitat cultural i lingüística balear.