Els darrers dies s’han publicat infinitat de comentaris sobre la sortida d’Espanya del Rei Joan Carles no se sap bé on es, les campanes toquen a Portugal, oficialment República Portuguesa, i altres a la República Dominicana, com a dada curiosa, els països que ha escollit son Repúbliques, cap país on hi ha monarquies en actiu, especialment les europees, Reina Unit, Suècia, Holanda, etc.
Estem acostumats a veure els Reis en molts d’actes Institucionals i privats rodejats d’altres Monarques, especialment en monarquies europees, en
l’absoluta desconeixença de quantes monarquies estant vigents i la diferència entre elles. En faré una petita i simplificada explicació, la monarquia es una forma d’Estat en que el poder del Rei pot ser diferent depenent del país on regni, en països com Espanya on la Monarquia es quasi simbòlica amb unes funcions totalment controlades pel Govern, ja que els seus actes hsn d’ estar referendats pel President del Govern d’Espanya o en el seu cas pels Ministres competents, i aquesta forma de monarquia es la monarquia parlamentaria o hi ha la separació de poders, l’executiu, el legislatiu i el judicial.
Altres monarquies se’ls anomena monarquies constitucionals com per exemple el Reina Unit, Bèlgica, Dinamarca, etc, on també existeixen la separació de poders, on el Rei o Reina ostenta el poder executiu que anomena el Govern mentres que el poder legislatiu l’exerceix el Parlament, elegits els seus membres pels ciutadans.
La monarquia absoluta es una forma de poder on el Rei té el poder absolut, i no existeixen la divisió de poders com per exemple Brunei i Oman, un mal exemple, el poder d’una sola persona sempre acaba en un estat dictatorial. La monarquia parlamentaria que gaudim a Espanya és la més transparent , es una forma de govern amb sistema representatiu en la que el Rei exerceix la funció de Cap d’Estat sota el control del poder legislatiu i del executiu. El Rei reina, però no governa.
Agradi o no, el Rei Joan Carles I, no va fer lo que n Franco esperava d’ell, va
liderar la transició que no hagués estat possible sense el protagonisme d’Adolfo Suarez i Torcuato Fernández Miranda, 40 anys desprès aquesta transició es qüestionada per la nova classe política progressista, i també per
independentistes no tan joves, de mirada curta, molt curta.. Si gaudim la Espanya moderna que tenim li devem en una gran proporció al Rei Joan
Carles. A mi m’agrada més una monarquia parlamentaria que una república,
encara que el fondo, lo que m’interessa, és que Espanya vagi bé, que hi hagi la major democràcia possible.
En la meva opinió el Rei Joan Carles, no ha fugit, no està a l’exili, ha anat a viure a un altre País, ja no es el Cap ‘Estat, també estic d’acord en que la seva vida privada no ha estat exemplar, deixant en una situació molt compromesa i difícil al Rei Felip VI, que a la fi es el seu pare..
Un columnista amic meu ahir va escriure en el seu article sobre el Rei Felip VI i el cinquè manament, jo avui, en recordaré uns quants.
El Rei pare li recomano tenir en compte, i cito:
El sisè manament
El setè
El vuitè
El novè.
Al Rei fill:
El quart
El cinquè, (de forma simbòlica com escriu el meu amic)
Segurament se’n podrien anomenar qualcuns més, però de moment ja ni ha prou.
