Reflexions en veu alta

Es tanca el cicle electoral, un cicle llarg, complex i ple de novetats i incògnites dins la curta història de la democràcia espanyola.

Amb pocs temps hem passat d’un bipartidisme estatal , que quan no tenia majoria una de les dues opcions recorria als nacionalistes catalans o bascs per realitzar les seves tasques de govern, a un multipartidisme complex, polièdric, que ja no sols afecte a l’esquerra, tradicionalment més fragmentada, sinó que ara recorr tot l'arc ideològic, des de l’extremadreta a l’extremaesquerra. La polarització s’ha fet més que evident, fins i tot, dins els àmbits nacionalistes o regionalistes hi ha canvis, amb l’arribada de nous actors, com els cantàbric o la consolidació del canari, pesant per l’embull català.

Aquests canvis, aquesta nova realitat política, també ens ha arribat a les illes. Unes illes que lluny d’aquella imatge de ser una realitat aïllada dins la mar Mediterrània, de ser una societat tradicional i amb un tarannà molt propi, s’està demostrant que és una arxipèlag profundament cosmopolita, que ha canviat sociològicament en pocs anys, fent un tomb en les seves estructures socials que encara han de demostrar tot el seu potencial canvi.

Canvis socials, canvis polítics, nous gustos, noves formes de comunicació, globalització, canvi generacional, canvi de cicle polític, tot junt, tot mescla, incapaç de sabre quin ha estat més cabdal per explicar el nou panorama polític, ens han donat una mapa polític illenc amb moltes cares, amb moltes lectures, amb moltes diferencies, tal volta, reflex d’una societat gens uniforme.

Podem veure diferents comportaments entre les illes que formen la nostra comunitat, podem veure diferències entre el pobles de menys de 10.000 habitants, els pobles o ciutats de més, i Palma. Podem analitzar com han pujat, baixat o s’han mantingut les diferents opcions polítiques després d’aquesta marató electoral. Però el que està ben clar és que el resultat és una conformació de la majoria de municipis, consells o parlament més divers que mai, en més partits que mai i amb un únic gran guanyador la marca PSOE de Pedro Sámchez.

Diversitat que en si no ha de ser negativa, no m’agraden les majories absolutes, el diàleg i el pacte han de ser valors que sustentin la nostra democràcia, el nostre sistema polític. Aquí es demostrarà la talla dels polítics que hem elegit, la seva capacitat d’arribar a acords, de poder tirar endavant propostes i projectes, de conformar equips de feina, de contar amb la majoria de representants, estiguin a l’oposició o governant.

Aquesta nova ona ha arribat a les illes, no sabem quan durarà, una altre característica de la política actual és la caducitat ràpida de majories o cicles. Partits novells poden desaparèixer en poc temps, majories solides poden canviar en les pròximes eleccions. En aquest món fluctuant, les estructures territorials dels partits són i seran una garantia, aquest vot fidel, aquesta xarxa a pobles de tot Mallorca és els fonaments que poden bastir noves realitats, quan les onades de les noves modes calmin.

Ara l’olla bull, les cridades i les reunions estan a l’ordre del dia, la gent demana qui serà el nou batlle o batllessa, si aquest partit entrarà o no a governar, quines seran les demandes d’uns i altres. En acabar contarem, en acabar tendrem la nova foto de la realitat política illenca, plena de canvis i novetats, reflexa d’una societat cada cop més complexa, que tal volta, sol tal volta, d’aquí quatre anys ens torna sorprendre.