He arribat a una edat, vaig néixer l’any 1949, en que en la meva condició de feliç jubilat - toc la ma en el cel – vol dir que puc pensar, mesurar les coses, ser sensat, valorar el temps, fer un repàs de la meva vida. Tinc una salut raonable – sols pateix lo que la majoria, hipertensió, colesterol, diabetis, etc.. –, si he estat mereixedor de lo que tinc i gaudeix, en el meu cas crec que si, he fet una feina que m´ha agradat molt, he dedicat la meva vida professional al noble ofici del Protocol i Relacions Públiques, he estimat i estim aquesta feina, he estat un privilegiat i ho dec haver fet raonablement be perquè no m’he guanyat masses enemics, si una mica d’enveja.
Quan m’aixeco al matí, a una hora prudent.-. faig una mica d’enveja a la meva dona.-., m’agrada degustar un bon berenar al temps que llegeix les noticies del dia, escometre una bona caminada que es molt beneficiosa per la salut i a demés m’agrada, dues hores aproximadament, com ho fa molta gent, la resta del dia, escric, llegeix, faig una mica de pagès - no en se massa - a l’estiu m’agrada regar la gespa, en definitiva, faig de jubilat.
Perquè vos explic tot això, perquè estic a una edat que es com el sac del drapaire, hi cap tot, especialment quan veus que molts d’amics i persones estimades ja ens han deixat prematurament, antes d’hora, a la mateixa edat que jo i molt més joves, per això esper recorre el meu camí vital lo més llarg possible.
Tots el ésser humans, especialment els jubilats, tindríem que fer un repàs i valorar si hem passat per aquesta vida havent fet les coses bé, si deixarem un bon record, bons amics, i s’hi hem complit lo que s’esperava de nosaltres, si ens hem guanyat el dret a ser estimats, a gaudir d’una bona família, si hem estat bones persones. Vull pensar que lo que he fet ha servit per qualque cosa, que el meu pas per la vida ha tingut un sentit.
I si, l’he tingut, hem sent molt estimat per la família, pels vell i nous amics, els coneguts, tot aquest afecte hem dona força, una força que inevitablement cada dia, poc a poc, s’escapa lentament, no la pots aturar, però queda camí per endavant que vull gaudir amb tota la plenitud, seguir escrivint articles, participant en tertúlies, viure el dia a dia compartint els moments entranyables, “dinarets” i els inevitables i constructius canvis d’impressions de la sobretaula, que si llibertat d’expressió, que si en Puigdemont, en Rajoy, en Sánchez.... totes aquestes activitats em fan sentir viu i motiven el cervell perquè funcioni be, a uns més que els altres, i que la posició de jubilat –en la majoria de casos vol dir experiència.- te faci veure les coses des de el record amorós, la tranquil·litat espiritual i amb la gran avantatge de dedicar el temps a la família i a lo que te faci sentir be.
Estar jubilat es un goig i una gran satisfacció que lamentablement no tots la poden gaudir igual. En qualsevol cas m’agrada estar jubilat¡¡¡¡
