La setmana passada s’armà un guirigall considerable a les xarxes socials per mor de la destitució, en català, d’un bon nombre d’accents diacrítics. Com que veig que a tothom li interessen tant els temes de llengua, i que el meu article «Gonellades» és el més compartit dels que he escrit en aquesta casa, ensems amb un en què parlava de l’Atlètic Balears —jo trob que això del ressò els articulistes ens ho hem de mirar—, avui tornarem a fer petar la llengua.
Fa estona que la Fundació Jaume III tragué un traductor en línia castellà-mallorquí. Deia en aquell article de «Gonellades» que abans això de l’anticatalanisme a Mallorca estava controlat per un Centro Cultural Mallorquí que era tan innocu, per entendre’ns, com ho és per a la unitat d’Espanya l’existència del nacionalisme castellà de Tierra Comunera.
Al País Valencià, on l’anticatalanisme ha estat més virulent, bel·ligerant i perillós que aquí, entre d’altres coses perquè s’hi han concatenat cinc o sis Bauzás seguits, no sé quin d’ells tengué la san(t)a ocurrència de crear una Acadèmia Valenciana de la Llengua —i no Acadèmia de la Llengua Valenciana. El PP, al front, o hi posava quatre turmassots per col·locar amics seus, o en feia una institució amb cara i ulls. Optà pel segon i els acadèmics aviat reconegueren la unitat de la llengua i es dedicaren a publicar interessants obres completes de clàssics valencians com Jaume Roig o Teodor Llorente.
Quan escric els articles de «Mallorcadiario», «Última Hora» o qualssevol de les revistes en què col·labor, sempre tenc davant els nassos —deformació professional de filòleg, supòs— el «Diccionari de la Llengua Catalana» de l’Enciclopèdia, l’Alcover-Moll, l’Optimot, l’ésAdir, i encara qualque llibre per damunt la taula com l’«Ortotipografia» de Solà o «Els verbs catalans. Conjugacions de les Illes Balears» d’Antonina Pujol per si he de consultar quelcom. Ara també hi he afegit un «link» al traductor de la Jaume III, com vaig penjar en el seu moment el «Diccionari Normatiu Valencià» de l’Acadèmia o el «Diccionari de alguerés» [sic], perquè tant la feina ingent de l’AVL com la més minsa de la Jaume III amb el seu flamant corrector no són més que homenatges al títol d’aquesta setmana.
L’altre dia, a la feina, havia de traduir un document del castellà. Vaig intentar utilitzar el susdit corrector, però havia de retocar tants d’articles salats que, finalment, me’n vaig afluixar. Vaig entrar al traductor de la Universitat d’Alacant, que incloïa dues opcions, català (valencià) i català, i òbviament vaig triar la segona opció. La Jaume III faria bé d’incloure una icona amb la possibilitat que es pogués publicar tota la traducció amb article literari que, fet i fet, és el gran escull que encara ens separa.
1. El «Diccionari Normatiu Valencià» de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua defineix el valencià com la «llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d'Andorra, la franja oriental d'Aragó i la ciutat sarda de l'Alguer, llocs on rep el nom de català.»
