I és comprensible. El verd és el color malson per a Margalida Prohens (PP). Coalligar-se amb el partit de color verd -quina ironia que tengui aquest color un partit ple de gom a gom de negacionistes del canvi climàtic- a ben segur encetarà una onada de protestes socials que podrien deixar en un simulacre la gran manifestació contra el decret de Tractament Integral de Llengües (TIL) de José Ramón Bauzá, que va tenir lloc el dia 29 de setembre de 2013 i que va tenir com a color protagonista, precisament, el verd.
VOX té clar que el seu vot a favor de Prohens és, com a mínim, a canvi de obtenir la cartera d’educació, per, segons es diu, posar fi al sistema educatiu balear per ser un niu d’adoctrinament independentista i en contra del model tradicional de família. Els baròmetres socials -i els propis resultats de les eleccions- no mostren que els joves que han acabat la seva formació hagin sortit d’un perfil tan separatista i depravat com insinua Jorge Campos, però, igualment, han volgut fer creure que tothom que es gradua als instituts públics de les Illes Balears són maulets vestits per la bandera LGTBI, i més d’un ha comprat aquest discurs.
Margalida Prohens sap que la realitat no és tan esbiaixada com Campos i companyia volen fer veure, i que molts de ciutadans temen que precisament concedir un àrea tan sensible al partit que té a la dreta, crearà moltes tensions perquè s’adoptaran polítiques que no encaixen dins la idiosincràsia mallorquina, i això generarà un corrent de reacció molt important en contra del seu govern, i, per suposat, es focalitzarà directament en ella mateixa per haver pactat amb VOX una investidura que tenia garantida en segona votació sense necessitat de claudicar. Ella n’és ben conscient, i és evident que la seva determinació és la de no estar sotmesa a les polítiques de VOX.
Prohens sap que l’estabilitat parlamentària que li donaran els vots de VOX li generaran a la vegada inestabilitat social. Aviat sabrem què li fan elegir.
