Quan la setmana passada afirmava que el show de les eleccions continuava, no me podia ni imaginar que el nivell de l’espectacle fos tant alt.
El PP balear continua en la seva auto immolació, ni somiada pel seus millors enemics. Si no els bastava els problemes de imatge i de corrupció que sacsegen dia si i dia també la marca de la dreta política espanyola, des de Mallorca es dediquen a fer-se la traveta entra ells i de torpedinar qualsevol idea, iniciativa , o candidat/ta que no provingui del seu bàndol. Tal volta els peperos mallorquins ens volen recrear les bandositats que varen marcar la nostra història del segle XVII, els Canamunt i Canavalls del segle XXI varen enfrontar-se el darrer cop a Inca amb un resultat incert. El que va quedar ben clar és la seva inoperància, el seu odi i la seva total i humiliant submissió a la seu central de Madrid.
Aquest darrer punt és cabdal. Quan enviam un representat polític de les illes a Madrid, al congrés o al senat, és per defensar els interessos, el benestar, del seus representants, els illencs i illenques. Tal volta, a cops, la majoria, per defensar les illes, han de destinar més recursos cap a les Balears.
Els recursos, doblers, no són infinits, cosa que encara no saben els podemitas, per tant els hem d’agafar d’un lloc i dur-los a un altre. Com és de suposar ningú vol perdre el seu tros de pastís i per tant hi ha estires i amolles. Com podran exigir, demanar més recursos, els designats peperos illencs des de Madrid si no han estat ni capaços de triar qui els havia de representar, un patir desfet en cap opció d’influència, uns futurs parlamentaris inútils pels interessos de les illes Balears. L’altra gran protagonista del sainet polític de la setmana són els diferents membres d’ Units- Podem-Mes. Com deia el meu pare “ Als peixos els agafen per la boca” i aquí ningú ha callat, ni abans, ni durant ni després.
Varen començar cridant als quatre vents les bondats d’un pacta que ni propis ni forans veien gens clar, llevat dels seus valedors, que segons els resultats hauran de donar més d’una explicació. Abril, el polític de les camisetes, pareix que va ser un dels promotors de la criatura, ara desaparegut després que vengués el blat abans de tenir-lo dins el sac.
Podemos, l’únic guanyador de tot plegat, el gran predicador de la nova política, cau a quatre grapes dins la lluita per les butaques, pels llocs de sortida, relegant al seu company de viatge a un ridícul quart lloc, tensant les negociacions com bons mercaders, sabent que l’altre banda té totes les de perdre. Podemos guanya, la marca registrada no depèn de la seva estructura o bases per tenir un bons resultats, està de moda, té els mitjans de comunicació estatals al seu favor. MES no, el seu vot, fidel, almanco fins aquestes eleccions, és proper, del boca a boca, d’una estructura feta durant molts d’anys, a la Part Forana i als barris de Palma. Les estratègies de comunicació de les negociacions han estat pèssimes, desaprovacions constants, tensió, culpes, mai s’ha parlat de continguts, de programa, de futur.
Acaba el segon acte de la funció, ja tenim resultats de les negociacions, ja ens hem repartit les cadires, pensava que començarien a fer política, a explicar les bondats de la criatura, va i segueixen els retrets, del senyor Verger, el retornat, de MES per Menorca, qualificant a Camargo i companyia de mentir, mala forma de començar una coalició.
El desenllaç a finals de Juny, però la cosa promet, amb nous protagonistes, com la Candidatura de Sobirania pel Si, que donarà joc. La vella política guanya, designacions digitalitzades de candidates des de Madrid i guerres per les cadires, a la boca li podem fer dir el que volem , ara, fer és un altre cosa.
