Pollença i es seu pecat

Pentura és sa meva sang pollencina sa que em fa dir que Pollença és segurament es terme municipal més bell de Mallorca i que, com que Mallorca és sa perla del Mediterrani, és en aquest poble on hi trobam una bona grapada des paratges més polits de ses terres que banya es nostro Mare Nostrum.

Basta recordar, quant a sa seva ribera marina, ses cales agrestes de Sant Vicenç o cala Castell, o es majestuós Formentor. Me sap greu pes “molleros”, però “u Moll”, per desgràcia, avui no se pot sumar an aquesta llista de llocs excepcionals. Però si sa costa pollencina és inigualable, s'interior compta amb unes valls no de menor bellesa i singularitat. Hi trobam la Vall de Colonya, la Vall de Can Eixartell i, sobretot, s'espectacular i inigualable Vall d’en March, que comunica Escorca amb Pollença i que és coneguda amb aquest nom no perquè hagi estat d’en Verga com n’hi ha que creuen, sinó perquè en es fons d’aquesta vall se situen Son March i altres finques de s’antiquíssima família pollencina des March, sa branca principal de sa qual va extingir-se ja fa dos segles. Encara avui en dia viuen descendents de branques secundàries d’aquesta família, des quals n’hi ha que fins i tot mantenen propietats en aquest redol. Es racons que ofereixen ses possessions d’aquesta vall d’en March, com Can Serra, Son Grua, Can Llobera, es quatre Fartàritxs, Pedruxella o Es Pujol són, sense exagerar, d'una bellesa paradisíaca.

Convid a tots es qui no ho hagin fet que se perdin passetjant pes vell nucli urbà de Pollença. I que s'animin a pujar fins a “u Calvari”. Qualsevol vila és reflex de sa seva composició sociològica, i a Pollença sa riquesa durant molts de segles va estar molt repartida entre petits, mitjans i grans propietaris locals. A Pollença sa presència de sa noblesa ciutadana va esser sempre molt escassa i sense importància, si exceptuam sa família Desbrull, i això gràcies an es matrimoni d'un Desbrull amb una riquíssima pubila pollencina, na Francisquina Cerdà, devers la mitat des segle XV.

Com deia abans, a Pollença varen habitar i construir un esplet de cases pairals ses diferents branques pollencines des Martorell, Llobera, Cerdà, Aulí, March, Solivelles, Pujol, Vila, Costa, Cabanelles, Reig ”Guilló”, Cifre, Rotger, Sureda, etc..

Ses cases que un troba al llarg d’aquest passeig deliciós que els propòs són més grans o més petites, amb més o manco pretensions, però totes desborden austeritat, harmonia i bon gust. Desgraciadament, sa cosa se va desbaratar a partir des setanta des passat segle. Si fins llavors s'Eixample de Pollença havia conservat sa tipologia de casa amb dues altures i materials tradicionals, en plena democràcia se cometé es pecat de construir grans bucs de pisos de sis i set altures a la babal•lana. És, com si, sense més ni pus, sa multisecular contenció i es bon gust pollencins haguessin descompareguts. Avui s'antic nucli urbà està enrevoltat d'un cinturó lleig i elevat que mai s’hauria d’haver deixat construir i que, esperem que qualque dia s’ajuntament tengui doblers per esbucar-lo, després d’haver pagat un preu just an es seus propietaris. Ningú que arribi a Pollença o continuï per sa carretera cap an es Port, és capaç d'intuir que darrere ses desgraciades moles s'amagui es preciós centre urbà de Pollença.

Ses normatives urbanístiques de Pollença i de ses altres viles mallorquines haurien d'exigir es manteniment estricte de sa tipologia constructiva tradicional, com succeeix a tants de països europeus. En tot cas, per donar cabuda an es forts creixements de població s'haurien de poder construir nous barris amb arquitectura més intensiva, però ben planejats, amb zones verdes, avinents però separats convenientment des nuclis tradicionals. No s’han de mesclar ous amb caragols. Per això, ets ajuntaments haurien de tenir capacitat per frenar aquest tipo de projectes per molt imaginatius que siguin, sien lletjos o de bon gust, però que no hi diuen gens amb sa tipologia de petita vila de s’interior de Mallorca.