Segons la mitologia grega, les muses son, com asseguren els escriptors més antics, les divinitats inspiradores de les Arts, cadascuna d’elles relacionades en ramals artístiques i de coneixement.
Son filles de Zeus i Mnemósina i els seus noms son: Calíope, Clío, Erato, Euterpe, Melpómen3, Polimnia, Talía, Terpsícore i Urania i companyes del seguici d’Apol·lo, el Déu olímpic de la música i les belles arts.
Quan en Serrat i en Sabina actuaven junts, Sabina comentava “las musas son muy hijas de puta, siempre se van con este” referint-se a en Serrat, que en qualque ocasió havia afirmat que per escriure cançons no podies fiar-te de les muses i la inspiració, no sempre apareixien, lo més importat era treballar hores i hores i així sortien les cançons.
En Paul McCartney va escriure Yesterday mitjançant un somni, quan es va despertar la va gravar immediatament per no oblidar-se, el primer títol era “scarmbled eggs” després hi va treballar durament, li va canviar la lletra, li va canviar el nom i va sortir una de les cançons més bones i versionades de la història, les muses tampoc li varen fer acte de presència, en Picasso deia, quan arribi la inspiració, que em trobi treballant.
En quin tipus de professions u ofici poden aparèixer les muses? Especialment en les que tenen una vesant artística, els que son creatius. Es difícil que a un misser se li apareixen les musses, esta tot reglat en codis i jurisprudència i no poden sortir de les lleis, ara be, l’experiència i el mestratge dels bons missers permeten aconseguir sentencies brillats.
Els pintors, musics, i entre els oficis, els ebenistes i fusters, per exemple, si que poden ser tocats per les muses i composar música, pintar quadres o construir mobles de qualitat, amb una bona tècnica son capaços de construir vertaderes obres d’art que resisteixen el pas del temps i la modernitat.
I els polítics, quina relació tenen amb les muses? Personalment crec que les muses no en volen saber rés, les muses sempre cerquen l’ambient adequat, les persones adequades, sensibles i treballadores, però sempre hi ha excepcions, en Monedero tenia a Lomana com una musa, relació d’admiració i complicitat. L’Any 1978,Enrique Tierno Galván li va entregar un premi a na Susana Estrada, que com tots sabeu era la musa del “destape”, quan va ha anar a rebre el guardó ho va fer amb un pit a l’aire i la reacció del Sr. Galván va ser “no vaya usted a resfriarse”. Fantàstic¡¡¡¡ el PP d’Aznar va tenir a Norma Duval com a font d’inspiració i la va utilitzar com la seva musa de la feminitat, la veritat es que la foto d’Aznar amb el seu característic mostatxo i na Duval tenia ganxo.
La majoria dels nostres polítics no estan tocats per les muses ni en tenen cap en qui refugiar-se, no tenen personalitat, son mentiders, entabanats, falsos. Esta clar que no gaudeixen d’aquesta sensibilitat. El partits polítics tampoc son mereixedors de que ningú vulgui ser la seva imatge, com els personatges que he anomenat anteriorment, ningú es vol involucrar en projectes poc creïbles i amb polítics que sols cerquen l’interès personal i no el general. Eren altres temps.
