¿Nacionalistes o catalanistes?

A Balears es polítics de dreta, de centre i d’esquerra anomenats constitucionalistes, així com també es, periodistes i tots noltros, cometem un pecat greu d'ingenuïtat quan anomenan “nacionalistes” a qui simplement són catalanistes. Mem, si a Mèxic hi hagués un partit polític que amb s'argument d'una llengua i uns quants segles d'història comuns amb Espanya declaràs que es mexicans no són altra cosa que espanyols de Mèxic, agafàs com a bandera no sa mexicana sinó s'espanyola i malavetjàs, sense amagar-se’n gens, s'anexió de Mèxic dins Espanya, a part d’haver de prendre ets atapins per por d’esser atupats, segur que a nigú li passaria pes cap denominar-los “nacionalistes”. Els diríem espanyolistes. Anàlogament, a un partit que a s’Àustria dolça, bella i culta, amb s'excusa d'una llengua comuna i antics llaços històrics, pretengués un altre Anschlüss, és a dir, s'anexió d'Àustria a Alemanya, cometríem un error si l’anomenàssim “nacionalista”. A part d’esser mal vist per la resta del món, indubtablement seria anomenat pangermanista. Dir-los “nacionalistes” an aquests partits suposaria donar per bo que Mèxic pertany a sa nació espanyola i Àustria a s'alemanya.

S'entén per nacionalisme s'exaltació des valors, dets interessos, de s'identitat, de sa s’independència d’un país, no sa submissió en tots ets ordes a una altra nació. Mos equivocam anomenant aquí “nacionalistes” an es qui se senten catalans, desprecien sa bandera de ses Balears i la substitueixen estufats per sa catalana; an es qui desprecien sa nostra multisecular forma de xerrar i pretenen substituir-la, escrita i parlada, per s'artificial català estàndar; an es qui diuen amén an ets interessos catalans, en fi, an es qui tenen com a nació, no aquestes illes, sinó Catalunya, ja que anomenant-los “nacionalistes” és com si assumíssim “mutatis mutandis” que sa nostra nació és Catalunya.

Un partit nacionalista a Mallorca, a Balears, seria aquell que exaltàs sa nostra identitat illenca, respectàs es seus símbols i sa seva història, i tengués com a finalitat conseguir sa seva independència, aquell “regne enmig de la mar” que se va esvair el 1343. No són nacionalistes uns partits que lo que cerquen és precisament sa destrucció des nostros símbols i de sa nostra identitat, substituir-los pes catalans, no per conseguir s'independència d'aquestes illes, sinó fer factible s'anexió a Catalunya.
Parlem amb precisió. No diguem “nacionalistes” an es catalanistes, diguem-los simplement lo que són: catalanistes.