Montserrat Caballé

El dissabte passat ens va deixar una de les millors cantants líriques en la tessitura de soprano de tots els temps, na Montserrat Caballé, un prodigi de tècnica i qualitat vocal amb una bellesa fora de lo normal.

No voldria que interpreteu el meu atreviment d’anomenar a la Montserrat Caballé com un desvergonyiment agosarat per parlar de la gran diva del segle XX.

Vaig tenir l’honor de veure-la a principis dels anys 80 al Teatre Principal en el temps del Consell General Interinsular, amb motiu d'una visita Institucional que va fer a les Illes Balears el M. Hble. Sr. Jordi Pujol, President de la Generalitat de Catalunya, que com a cortesia va oferir aquesta gran actuació, l’altre va ser l’any 2007 a la Catedral de Mallorca i que va cantar amb la seva filla Montserrat Martí amb motiu del 20 aniversari del Projecte Home, mai oblidaré aquestes actuacions.

Jo, de jove vaig estudiar música al Liceu de Barcelona, aproximadament quan Montserrat Caballé hi va debutar l’any 1962, amb l'òpera Arabella de Richard Strauss, estudiar música on ho havia fet na Montserrat Caballé per jo era com un somni, em feia sentir petit, jo estudiava guitarra clàssica amb el professor Graciano Tarragó, pare de la gran concertista de guitarra clàssica Renata Tarragó, que em donava classes particulars. Hi havia vegades (varen ser dues o tres) que quan el professor Tarragó no podia donar classes i la suplia la seva filla Renata, sols la seva presència impressionava, pensar que tenia davant la primera concertista espanyola que va enregistrar el “Concierto de Aranjuez” del mestre Joaquin Rodrigo era increïble. Era amable i comprensiva de tracte, quan tocava les lliçons en la seva presència, jo era un sac de nervis, però ella et feia sentir bé, una gran professional.

El meu avi Salvador s’emocionava amb la música, fins i tot se li escapava una llàgrima furtiva de l’emoció que li produïa escoltar Òpera o Zarzuela, li agradava escoltar a Montserrat Caballé i els tenors com Julián Gayarre, Miquel Fleta o Alfredo Kraus. Record una Zarzuela, “La Dolorosa” del compositor espanyol José Serrano i “libreto” de Juan José Lorente que l’avi escoltava molt sovint en un gramòfon de fusta i que sonava per aquell altaveu que era com una trompa, amb discs de pissarra de 78 revolucions que si queia a terra es feia trossos. De tant escoltar-la en vaig aprendre un fragment d’aquesta obra amb temàtica aragonesa que deia:” Por un sendero solitario la virgen madre sube.....” l’avi l’escoltava assegut a un balancí amb els ulls tancats i ben concentrat.

El traspàs de la gran diva, la música que ella tan estimava i la seva inconfusible veu m’ha dut a lo més profund dels meus records, de l’avi Salvador i de la meva infantesa. Difícilment tornarem a gaudir d’una cantant del gènere líric tan important com na Montserrat Caballé, que en una de les seves grans virtuts, es sentia, catalana, espanyola i universal. El cel millorarà amb la seva presència.