Una vegada més he tingut l’honor de col·laborar amb el Bisbat de Mallorca en l’organització d’Actes, aquesta vegada amb la Missa exequial per les víctimes de la COVID-19. Treballar amb capellans i amb les persones de la Casa de l’Església es una forma de fer feina en la que és tot amabilitat, companyia i
disponibilitat.
El Covid -19 ens ha fet canvia les regles protocol·làries, inimaginables antes de la pandèmia, la distància de seguretat en un acte com aquest és un inconvenient per la ubicació, tan d’autoritats com de familiars, sanitaris i assistents en general, és necessari ser molt més estricte en la col·locació de les persones, abans on ni cabien sis, ni podies posar set, ara no.
El Capítol de la Catedral de Mallorca, en molt bon criteri ha limitat la cabuda de persones als bancs, on ni cabien vuit, ara ni caben dos, un a cada extrem del banc, i on ni cabien quatre, ara un, i a l’extrem més enfora, al banc de darrera, un al mig i l’altre a un extrem, així es manté la distància de seguretat.
Vos podeu imaginar que abans del Covid-19, en mitja dotzena de bancs hi cabien totes les autoritats, si es que en venien moltes, ara, necessites setze fileres, com ahir. En aquest acte tan simbòlic, les Autoritats varen assistir quasi totes, excepte les de Podemos, que aquests no tenen respecta per ningú, com a grup polític que forma part de les Institucions, no sap estar a l’alçada dels esdeveniments, s’enfoten de l’esforç tan brutal i generós dels sanitaris, molts d’ells hi varen deixar la vida, de tantes víctimes que no han pogut superar aquesta malaltia, no tenen cap tipus de sentiments, estan buits per dins, sense ànima, vull pensar que no tots, però les directrius del seu partit polític de no trepitjar cap Església, és més fort que la voluntat individual, que no sigui que perdin la poltrona i el seu “modus vivendi”.
Com anècdota, un convidat socialista, que no diré el nom, va enviar un email d’excusa al Bisbat comentant que en un Estat aconfessional, no es podia convidar a assistir a un funeral, pobret, un altre que no representa a ningú i que no entén res.
En la meva opinió, el Bisbat de Mallorca, el Bisbat de Menorca i l’Administrador Diocesà d’Eivissa, han contribuït a que l’Església hagi col·laborat i participat amb aquest acte a reconèixer i unir a les persones que han perdut un familiar, un amic o un conegut, a donar-l’hi conhort, que no es sentin tan sols.
No se si és perquè aquesta Missa es va emetre en directe per IB3, per tan una finestra de comunicació important, però hi varen assistir la majoria d’Autoritats, unes per convicció, altres per responsabilitat i altres només per complir amb l’expedient, en qualsevol cas, ben rebudes, han sabut representar dignament
les seves Institucions.
Col·laborar amb l’Església una vegada més, m’ha fet il·lusió i sentir-me com a casa, han estat dies intensos d’enviar invitacions, de confirmar assistència, de ubicar protocol·làriament als convidats i d’atendre l’acte “in situ” com els vells temps, sempre ajudat per grans col·laboradores i col·laboradors que entre tots aconseguirem que la Missa exequial fos un èxit. Gràcies al Bisbat de Mallorca, per comptar amb mi, sempre és una grata experiència que em permet no oblidar-me de la meva professió i a la vegada retrobar-me amb els amic de la Casa de l’Església.
