Fa uns dies he rebut les fotografies de l’audiència Papal remeses per Observatore Romano, obsequi del Bisbat de Mallorca. Moltes gràcies.
Mentrestant les mirava, vaig recordar el viatge a Roma de principis del mes d’octubre i de sobte els records m’induïen en un somni fascinant. Quan estava immers en aquell nou estadi, va venir la imatge del Coliseu, que el seu nom vertader era Anfiteatro Flavio, construït l’any 75 de l’era cristiana per l’Emperador Vespasiano i acabat l’any 80 per l’emperador Tito, tots dos de la família Flavia. Un raig d’imatges varen aparèixer al meu cap. ¿Vos imagineu el Coliseu o Anfiteatro Flavio, que va ser testimoni d’escenes d’una crueltat inaudita, milers i milers d’homes i dones i animals varen ser morts, massacrats davant uns satisfets espectadors? Innumerables cristians veren patir martiri i la lluita cruel, moltes vegades a mort en combat dels gladiadors. Involuntàriament, els principals personatges d’aquell temps varen sorgir amb la imatge dels nostres polítics d’avui.
A la llotja de la Presidència, la figura del Cèsar es transformà en la imatge den Rajoy, acompanyat pel Senador Pablo Iglesias que tenia al seu costat la seva persona de confiança Francina Armengol, ben protegits pel Tribú Alberto Jarabo, mentrestant a terra del Coliseu, en Pere Joan Pons, Laura Camargo, Marga Prohens investits de cristians, estaven esperant quin seria el seu futur. A un altre lloc, al Circ Massimo, estaven a punt de començar les curses de quadrigues amb dos aurigues que se jugaven el seu prestigi en aquesta cursa davant les Autoritats i la pleb, en Javier Fernàndez i Pedro Sánchez, ¿vos ho imagineu?
Quan el somni estava més interessant, quan tots interpretaven el seu paper a la perfecció, el meu estimat ca, en Grim em va despertar d’aquell majestuós espectacle. No he sabut com ha acabat la carrera de quadrigues, qui va ser el guanyador, que va passar amb els cristians, quin va ser el seu futur i sobre tot si el Cèsar va sobreviure a l’assetjament del Senador. Vaig seguir mirant les fotografies del viatge a Roma amb el cor trastocat, per un moment no vaig saber si tot va ser un somni o realitat.
