Resulta preocupant al punt que s’ha arribat amb el tema de Catalunya.
Enveja fa com han resolt aquests debats difícils i envitricollats, els britànics (el cas d’Escòcia) i fa uns lustres, els canadencs (amb el Quebec). En aquests estats han deixat votar a la població en qüestió mitjançant referèndums. I el resultat és que quan han pogut triar, han decidir romandre en el Regne Unit i al Canadà, probablement perquè pensaven que els hi convindria.
Són estats de gran tradició demòcrata (al Regne Unit ens hem de remuntar a Cromwell al segle XVII per trobar una situació no democràtica, mentre que el Canadà sempre ho ha estat). En aquests societats avançades es considera que l’estat no és més que una forma d’organitzar que té un conjunt de persones, allò que és de tothom, la res pública. No hi ha cap estat que sigui una creació divina, sols hi ha comunió d’interessos, que dura mentre hi hagi aquests interessos comuns; res pus.
La solució cívica d’aquest conflicte al segle XXI, hauria d’esser un referèndum.
