Molt de temps abans de ser el líder del Partit Popular a nivell estatal, Alberto Núñez Feijóo deia, emparat amb la seva experiència personal a Galícia, que aspirava a governar sense VOX. Ara, després de les eleccions autonòmiques del 28 de maig, hem vist com no només no ha renunciat a coalligar-se amb el partit de Santiago Abascal, sinó que a més n’ha propiciat els acords, sent els casos més evidents Extremadura -forçant María Guardiola a desdir-se de la seva promesa personal- i les Illes Balears -on Marga Prohens hagués pogut ser investida presidenta sense necessitat de concessions.
Sent així, és a dir, que el PP ha deixat de ser un vot refugi per aquells que no volien de cap manera que VOX pogués tenir gens d’àmbit de direcció sobre les polítiques estatals, per quin motiu Gènova ha incentivat els acords amb VOX en comptes de crear un cordó sanitari com s’ha fet a molts estats europeus?
Una de les respostes que em semblen més plausibles és que la tàctica del Partit Popular és fer el que es denomina l’abraçada de l’ós, tàctica que consisteix en mostrar un aparent afecte que en el fons amaga una trampa. És a dir, es fa una abraçada que no es correspon amb una manifestació d’estima, sinó d’ofegament. Amb la finalitat evident d’aconseguir que els vots de VOX tornin al seu origen, que no és altra que el propi PP.
L’efecte del ‘abrazo del oso’ se sol donar als governs de coalició on un partit lidera l’entesa -en aquest cas seria el PP- i l’altra n’és el segon -VOX- fent que el petit quedi diluït dins el primer i que hi hagi un arrossegament de vot útil. Davant aquesta tessitura el petit té més difícil sobreviure a no ser que tengui un vot molt consolidat i fidel.
No obstant, és dubtós que a VOX li sigui d’aplicació els codis de conducta estudiats pels politòlegs, atès que no és una formació política que actui d’acord amb els criteris estàndards perquè ja d’entrada té un discurs d’un anacronisme sorprenent i basat en qüestions simbòliques i simplistes. Això està suposant, ja a hores d’ara, que el Partit Popular s’ha convertit en la comparsa de VOX, claudicant a propostes que semblaven qüestions superades tant per la dreta com per l’esquerra. Per tant, si aquesta és realment la tàctica del PP, li pot sortir el tir fallit.
