Una de les plagues que han marcat més la història contemporània de a illa de Mallorca ha esta la fil·loxera. A partir de final del segle XIX el cultiu de la vinya, present des de l’època romana a les illes, va tenir un augment espectacular gràcies a que aquesta plaga havia delmat les vinyes franceses, i després del tot el continent europeu, provocant una forta demanda del vi que es produïa a la nostra illa.
En aquest cas esser una illa, l’aïllament que provoca, va protegir els ceps mallorquins, al manco fins el 1891. Les autoritats, crearen la Comissió Provincial de Defensa conta la fil·loxera, que fracassà, ja que aquesta plaga va destruir unes 30.000 hectàrees de vinya i va sumir en la misèria a molts de petits i mitjans propietaris, abocant-los a l’emigració entre 1891 i 1895.
Si el primer focus de fil·loxera a Europa data de 1878 i a les illes és data a 1891, tenim uns 13 anys en que aquí, a les Balears, vàrem quedar al marge de aquesta plaga europea, per tant, tot i que els historiadors titulen com a fracàs la lluita de les autoritats de finals dels vuit-cents contra la fil·loxera si les comparam amb les actuals, encara varen fer un bon paper.
Està clar que la velocitat dels mitjans de comunicació, les interconnexions entre els diferents ports i nodus de comunicació són infinitament més ràpids que ara fa cent anys i escacs. Però també està clar que la Consellaria d’agricultura del Govern Balear, disposa de moltíssimes més eines de control que la Diputació Balear del XIX.
Com sabem la història no és repeteix, però també sabem que l’hem de conèixer per no caure al mateixos errors. No puc dir que la xyleya fastidiosa sigui una plaga tant virulenta com la fil·loxera, tampoc que el sector primari té la rellevància social i econòmica que tenia a principis del XX, però el que puc dir que darrerament entren noves malalties que afecten els nostres arbres i plantes cada dos per tres, recordeu sinó els estralls que va provocar el becut vermell als fassers de les illes, per tant tot i que no es repeteixi si que caiem i travelam un cop i un altre en la mateixa pedra.
El més significatiu i trist d’aquesta darrera malaltia és que ha arribat primer a les illes que a la resta de l’Estat. Si som illes, i estem aïllats, no hauria de ser més senzill tancar fronteres i crear controls a possibles plantes portadores de fora?. Que ha fallat?. La importació massiva de plantes i arbres de l’exterior és un maldecap continu, ja hem anomenat el becut vermell, també em ve al cap tota la problemàtica de les serps i ara la xileya fastidiosa. No podem seguir així, cal més controls , cal aprendre dels errors i del passat i cal que ser una illa, al manco en aquesta problemàtica jugui en el nostre favor.
