Volem oferir només tres reflexions i argumentacions sobre la necessitat de que una organització sense ànim de lucre, Amics de la Mar- Port Maó, dedicada a la preservació i difusió del patrimoni marítim disposi d’un local adient com la casa de la Solana per realitzar les seves activitats.
1) Els països, com més desenvolupats són, més defensen el seu patrimoni marítim. S’entén per patrimoni marítim el conjunt d’elements tant materials (barques, vaixells, infraestructures, instal·lacions, instruments, etc.) com immaterials (coneixements, cultura, oficis, etc.) que han tingut una relació directa amb la mar.
Només cal recórrer qualsevol port del mar del Nord, del Bàltic o d'Amèrica del Nord per comprovar l’atenció que es dedica a les embarcacions tradicionals, sempre amarrades a llocs cèntrics i visibles. Aquestes embarcacions formen part de la història i donen identitat al port i a la ciutat. Per això se les protegeix i potencia. Al contrari, és en societats menys desenvolupades culturalment on aquests importants vestigis del passat que formen part del patrimoni històric no se’ls considera amb el valor que realment tenen. Després, quan ja s’ha perdut, la població el valora, es lamenta i critica als responsables de la pèrdua o destrucció d’aquest patrimoni. Maó i el seu port disposa no només de les barques i bots que foren la base de la navegació interior, del lleure, de l’esport i de la pesca, sinó també la cultura, les imatges antigues, els coneixements, les eines que poden conservar i potenciar cap el futur aquest patrimoni marítim tan valuós. Avui el patrimoni històric és una eina de futur.
2) L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears estableix en el seu article 30 la competència i la responsabilitat de l’Administració Autonómica en la preservació del patrimoni històric. El patrimoni marítim forma part indissoluble d’aquest patrimoni històric. Però a diferència de molts altres elements patrimonials que conserva l’Administració (edificis, obres, restes arqueològics) les barques i bots tradicionals, les seves veles i motors, els plànols i els instruments dels mestres d’aixa...els conservem els particulars agrupats en els Amics de la Mar-Port Maó i altres associacions. Estem fent una tasca que per llei haurien de fer les administracions autonòmiques i locals. Per això aquestes associacions reben en els països desenvolupats un recolzament total amb edificis, molls, instal·lacions de les administracions, a més de les subvencions pel seu manteniment. A canvi de res? No. Associacions com Amics de la Mar-Port Maó han aportat i poden aportar molt més a la imatge del port i de la ciutat. Trobades periòdiques d’embarcacions tradicionals (del Port de Maó i de molts altres llocs), cursos de vela llatina, formació de mestres d’aixa, un museu permanent dedicat a aquestes embarcacions i a la seva rica història, exposicions temporals, conferències, en definitiva, un ampli conjunt d’activitats molt atractives poden ésser gestionades des d’una base permanent al port, dirigides als ciutadans residents i als turistes.
3) La no renovació de les concessions de cases i edificis (en cas de disposar de concessió) situats en zona marítimo-terrestre, respon al concepte de domini públic de la costa i el litoral. Aquest concepte, que neix ja en el segle XIX i es manté i s’amplia fins avui, apunta directament a que només en base a interessos generals es pot gaudir de les instal·lacions d’aquests espais. És totalment contradictori amb l’esperit (i també amb la lletra) de la Llei de Costes donar la concessió a un privat o per a un ús privat, d’un espai de domini públic que ha estat recuperat per l’administració precisament perquè tenia un ús privat. És per això que, no només és més lògic, sinó també més d’acord amb l’esperit i la lletra de la Llei, més racional i més just, oferir en concessió la casa de la Solana a una associació sense ànim de lucre com Amics de la Mar-Port Maó que té per funció la preservació i difusió per a tothom del patrimoni marítim del port i de la ciutat.
