Dos dies més tard del solstici d’estiu, es celebra la Nit de Sant Joan, el gran Joan Manel Serrat va imprimir l’esperit d’aquesta nit amb una esplèndida cançó. Aquesta Nit de Sant Joan té inoblidables etapes en la meva vida, totes importants, des de la meva minyonia, fins ara, que enguany compliré 70 anys, sempre han estat especial motiu de celebració, de somnis, de música, de sensacions, de sentiments d’olor a fusta cremada, de foc purificador, de coets i de molt bons records.
A la meva ciutat de naixement, Vilanova i la Geltrú, a cada cantonada i cada carrer s’encenia una foguera, els veïnats esperaven aquesta nit amb il·lusió per cremar totes les fustes i mobles vells que durant l’any havien guardat per aconseguir un bon foc en el que els veïnats, els joves i no tan joves feien festa, tiraven coets, menjaven coques i bevien “Herbes de Sant Joan” i al voltant de la foguera es demanaven els millors desitjos en una nit bruixa i pagana.
Jo i els meus amics ben aprovisionats d’un tipus de petards anomenats “trons” i “pedres fogueres” que explosionaven amb el contacte a terra, anàvem de foguera en foguera per tot el poble darrere de les al·lotes per si podíem intercanviar unes paraules amb elles, i si ho aconseguíem, era tot un èxit, motiu per somiar una temporada.
Amb els anys, la celebració de la Nit Bruixa, ha canviat de formes de celebració, aquí a Mallorca, la meva terra d’adopció, les fogueres es cremen a la platja, on es sopa i tradicionalment també es menja la coca de Sant Joan i després, gaudir del refrescant bany de mitjanit, que no acaba per tots igual.
Fa uns anys, la meva família passàvem la Nit Bruixa a Porto Colom .- on hi teníem un habitatge -. amb l’amic Joan per celebrar la seva onomàstica, record especialment la festa a la casa que tenia devora la mar, bon sopar, champany i no hi podien faltar els coets, i així varis anys seguits.
Ara ho celebrem amb el meu cunyat Joan, gran amfitrió, cada any organitza una bona festa, com diuen “ tira la casa per la finestra”, no escatima res.
En la vessant professional, també he participat amb les Festes de Sant Joan a Ciutadella, he vibrat amb el primer Caragol des de la balconada de l’Ajuntament, després de que el Caixer Senyor hagi donat permís per començar la Festa. També he assaborit els Jocs des Plà on els genets travessen al galop la immensa gentada per intentar d’encertar l’anella amb una llança o trencar les “carotes” on la gent s’abalança per agafar-ne un tros com a record.
Les Festes de Sant Joan amb el seu estricte protocol son unes de les més populars, emblemàtiques, participatives i tradicionals de les Illes Balears en que almenys una vegada a la vida si ha de participar.
