Una de les qüestions que ha estat objecte de batalla entre el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i el Partit Popular (PP) en la recent pre-campanya electoral ha estat en torn a si ha de governar la llista més votada. Això, a rel dels resultats dels comicis autonòmics i locals, on s’han donat poques majories absolutes i els pactes han entrat en escena.
Tenir un posicionament clar al respecte no és fàcil, perquè no és el mateix quan la llista més votada ho ha estat amb un percentatge elevat, que quan estam davant un escenari de vot molt fraccionat i el partit més votat ho és amb un 20% dels vots i els partits de l’espectre polític advers superen amb escreix el seu percentatge. És just que governi la llista més votada si els partits que representen opcions contràries superen aquest percentatge? És a dir, un partit ha de governar quan la suma dels vots que no el volen és molt més elevada?
En tot cas, el que hom observa de les actituds dels dos partits majoritaris, és que actuen amb total hipocresia en la qüestió de si ha de governar la llista més votada, i només diuen que sí quan les és d’interès propi i particular. Estam cansats d’escoltar a “pito i pato” dir que ha de governar la llista més votada quan és la seva, i de cercar arguments i excuses per dir que no quan és la contrària.
El mateix passa, exactament igual, amb el pacte ‘antitransfuguisme’. Quan un diputat surt del propi partit es demana que les altres formacions polítiques no usin aquest vot. No obstant quan s’està a l’altra banda, sempre se cerquen excuses per a sí aprofitar-se del canvi sobrevingut, ja sigui el dir que en realitat el diputat ha estat expulsat i per tant no és trànsfuga com altres arguments tendents a justificar l’actuació en interès propi.
És de gran extravagància que els partits polítics segueixin fent dialèctica en torn a si ha de governar la llista més votada perquè hom sap que l’únic que se cerca és intentar deixar en evidència el contrari, o cercar un pronunciament que es pugui treure a col·lació com a vinculant, quan sabem que tanmateix a l’hora de la veritat qui té ocasió de formar govern ho fa. L’aritmètica parlamentària sempre s’acaba imposant per sobre de qualsevol qüestió estètica.
A més de tot això, una prova evident de què l’argument de la llista més votada és totalment absurd i inviable és que a Espanya no hi ha cultura d’abstenció per a fer cordons sanitaris contra determinades formacions polítiques. Ni el PP es va abstenir per a què el PSOE no pactés al 2019 amb Bildu i ERC, i tampoc no s’ha abstés ara el PSOE a les cambres autonòmiques per a que el PP no hagués de pactar amb VOX.
Així és que no importa que ens facin perdre més el temps discutint si ha de governar la llista més votada. Tots sabem que governarà la llista que pugui formar govern, i punt. Tot el temps destinat a aquest debat es podria destinar a debatre sobre les qüestions més pràctiques.
