Comença el mes de Juliol i per tant és dona per acabat el curs escolar 2019-2020, el curs més estrany que he viscut en més de 20 anys d’experiència docent.
Esperem que el curs que ve retornem ha certes quotes de normalitat, i sobretot, que els alumnes puguin retornar a l’escola, que és, al manco segons la meva opinió, on el procés d’aprenentatge té més possibilitats d’èxit, tant pel que fa a la transmissió i adquisició de nous recursos i sabres per part de l’alumnat, i el que és més important, la socialització dels nins i nines que és produeix majoritàriament dins l’escola.
Crec que la tasca que ha fet el professorat en l’adaptació a les noves tecnologies, al teletreball, a l’educació a distància, ha estat més que notable, l’esforç personal, amb recursos personals, ha estat, en la majoria de casos , satisfactori, millorable sí, però des de el punt que partíem, que era pràcticament cero, s’ha muntat un engranatge digital, que més o manco, ha pogut donar resposta a la majoria.
Les escoles, els docents , els alumnes i les seves famílies, no estaven acostumats, no estaven preparats, per realitzar el procés educatiu a distància, el retràs en aquest aspecte era més que evident en la majoria de centres, però la posada en marxa accelerada i obligada, ha posat un llisto, una fita, que cal millorar, que cal llimar els seus punts dèbils, però que no podem perdre mai, cal que el que hem assolit, es consolidi i millori, i en un món normalitzat, serveixi per complementar o implementar el sistema educatiu.
Els engranatges educatius son mal de moure, no reaccionen en immediates a un estímul, necessiten preparació i dedicació, els canvis han de ser progressius, la situació actual ens va rompre tots els esquemes, i les respostes varen ser ràpides però també descoordinades i a cops contradictòries, no crec que un altre conseller o un altre partit al govern ho haguessin fet millor, la situació superava qualsevol preparació o planificació, però ara ja no, hem de demanar, exigir, una planificació acurada, i que els equips docents tenguin les eines i les respostes necessàries per cobrir les demandes i necessitats dels nins i nines i també de les seves famílies.
Crec que som molts els mestres o professors que ens hagués agradat tenir una resposta més solidaria amb les famílies i els alumnes, sobretot les darreres setmanes del curs, les instruccions de la conselleria no han ajudat i la por, o la prudència, han fet que la resposta donada no permetis l’obertura més general de les escoles, molts d’alumnes tendran un sabor agredolç d’aquest final de curs, sobretot els que amb esforç durant anys han acabat una etapa escolar i han titulat, el seu comiat ha estat estrany, deslluït, però és ben cert que els professores i professores que els hem acompanyat mai els oblidarem, sempre seran el curs estrany del COVID19, per ells molts d’ànims en les noves etapes que començareu i que aquesta prova que heu superat segur que vos ajudà a ser millors en un futur immediat.
