La setmana que acabam de passar mallorcadiario.com va publicar en exclusiva una noticia molt impactant. A Gritos, insultos y vejaciones en los ensayos de 'La Traviata', amb gran pols Joan Miquel Perpinyà es feia ressò d’un escrit de queixa presentat a la direcció del Teatre Principal de Palma en relació al comportament d’Hugo de Ana, el director d’escena de l’òpera de Verdi que es representarà a partir d’aquest dissabte 17 de juny.
Els fets que s’exposen a la carta revetllen una conducta no només despòtica cap als membres de l’elenc, sinó també misògina i assetjament sexual. I, tot i la gravetat dels comportament, que no podia ser tolerat per a ningú i molt manco per part d’una institució pública, la reacció del Teatre Principal es feu esperar. Apartar el sr. Hugo de Ana de la producció de La Traviata posava en perill la viabilitat de la representació, per qüestió de drets d’autor. I és que al món de l’espectable les coses no són tan fàcils ni glamuroses com podria parèixer.
Cercant per la xarxa informació sobre el comportament habitual del sr. De Ana, vaig topar amb una pàgina de la xarxa social Facebook on, fent-se ressò de l’escàndol destapat per mallorcadiario.com, varis artistes afirmaven haver coincidit amb ell en algun espectacle, i haver estat maltractats en la manera denunciada al Teatre Principal. També, circula un vídeo publicat a un canal de televisió argentí C5N, on s’escolta perfectament a De Ana maltractar verbalment als pares de membres d’un cor infantil. Això significa que aquest director d’escena ja tenia a les esquenes un bon bagatge d’agressions verbals. El gran reconeixement professional d’aquest personatge és inversament proporcional a la seva qualitat humana, però això no està sent obstacle per a què teatres de tot el món el segueixin contractant. Sense anar més enfora, en uns dies comença la producció de Il barbiere di Siviglia a l’Arena de Verona.
Per a què aquest tipus de conductes romanen ocultes? Quin és el problema? Principalment en veig dos.
El primer és que la vida de l’artista és més complicada del que pugui semblar. Un director d’escena o un director musical pot decidir l’acomiadament immediat d’un artista que forma part d’una representació si així ho estima convenient, i els drets de reclamació que li queden són menys que el ‘pataleig’. No només això, sinó que a qui li ha tocat la mala sort procura no aixecar massa la veu no sigui cosa se’l veti per a una llarga temporada, sinó per sempre.
En segon terme, i és dur dir-ho, la conducta d’Hugo de Ana tampoc és del tot estranya en el món de l’òpera. N’hi ha més que, com ell, tenen un tracte tirànic amb els artistes. En certa manera, i desgraciadament, és una conducta que s’hi ha normalitzat perquè hi duu molts d’anys instal·lada. I això és molt trist. Ben igual que avui en dia, no s’accepta socialment les festes on no es serva el benestar animal, o no fan gràcia les pel·lícules de Pajares i Esteso, també es convenient posar fi a totes aquests situacions que s’han seguit donant en un àmbit amagat de l’opinió pública, simplement, perquè no són tolerables.
Així doncs, anem a seguir gaudint de la bona òpera i llarga vida al Teatre Principal de Palma.
