Ja fa un mes des de el darrer article antes de gaudir d’un descans, no vos penseu que escriure sigui molt cansat, però en aquest espai de temps he tingut molta activitat social, familiars convidats a ca nostra, vacances de la meva estimada dona, l’excusa perfecta per fer un parèntesi amb la completa seguretat de que ningú, o quasi ningú m’ha enyorat, be, ni ha que si, perquè m’han fet saber “ que passa que no escrius?”.
En aquest curt espai de temps he viscut dos episodis ben importants, el primer, haver col·laborat en l’organització del 25 Aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca, que ha estat un orgull i un gran honor que hagin confiat amb mi, i el segon, haver sofert el lamentable espectable de la fallida investidura den Pedro Sánchez.
Començaré pel segon, he sentit comentaris i he llegit articles de tot tipus sobre la investidura fallida, que si en Pedro Sánchez estava pressionat pels empresaris per impedir que Pablo Iglesias formes part del Govern de l’Estat, que era una estratègia personal d’en Sánchez, que en Pablo Iglesia no volia el paper de “florero” i moltes més afirmacions, personalment crec que tot plegat es un desgavell, una falta de respecta d’aquests personatges d’opereta i dels seus partits cap als votants, no sols als seus, sinó a tots, especialment perquè el fons de la qüestió no es un programa de govern, es pels Ministeris i càrrecs que es poden repartir, i lo més mal d’entendre es que els votants del PSOE encara donen més confiança al President en funcions, en un 41.3% del vot directe segons les darreres enquestes. Increïble ¡¡¡
Es ben normal que els partits de centre no en vulguin saber res d’aquesta comèdia, o mes ben dit, d’aquest drama, perquè intentar pactar amb Arnaldo Otegui, ex etarra, es un drama, una gran falta de respecta i menyspreu als morts assassinats pels terroristes i a les seves famílies. Com heu vist aquets dies, al País Basc, una part dels ciutadans fan festa quan els alliberen.
El meu desig es que el proper candidat a President del Govern pel PSOE no sigui en Pedro Sánchez, necessiten noves cares i noves idees per trobar el rumb i el nord que fa temps han perdut.
El primer episodi, es la celebració del 25 Aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca, va ser una gran satisfacció col·laborar amb l’organització. Bona gent que estima Mallorca, independents que col·laboren amb tots els Governs i que cerquen el benestar del ciutadans, gent seria, que s’impliquen amb els seus projectes, en especial per aconseguir el REIB que tanta falta ens fa. Ja m’agradaria que els nostres polítics fossin una quarta part tan integres com els membres de Cercle.
L’acte del 25 aniversari del Cercle d’Economia de Mallorca va ser una gran èxit, el Castell de Bellver va treure el cartell de “complert”, no hi va faltar ningú, feia temps que no es veia un acte oficial amb l’assistència de totes les Autoritats. En el decurs de l’Acte, es varen guardonar als ex-president del Cercle, en Pep Vicens, President del Cercle i Francina Armengol; President de les Illes Balears varen lliurar els guardons, sense oblidar la magistral conferència d’Anton Costas i Josep Piqué, una vetllada extraordinària.
Quina diferencia de trenar en els dos esdeveniments, males formes, barrabassades, unes possibles eleccions a la vista, olor de sofre, això es lo que varen transmetre en Pedro Sánchez i Pablo Iglesias.
En contra, elegància, senyoriu, dignitat, feina ben feta, imparcialitat, compromís, una gran diferència. Moltes gràcies al Centre d’Economia de Mallorca per la lliçó que ens dona dia a dia.
