En anglès em recorda al compte enrere de “Space Oddity”, una bella i vella cançó d’en David Bowie llançada l’onze de juliol de 1969, cinc dies abans de que l’Apolo 11 s’enlairés cap a la lluna i que va transforma la seva carrera musical per sempre. La lletra em transportava i encara ara, a lo profund d’aquest viatge, especialment quan en Major Tom diu que està assegut dins una llauna (tin can) perdut per l’espai i demana al de control de terra que li digui a la seva dona que l’estima molt, ella ja ho sap, realment emocionant.
L’encesa, la clau de contacte, al inici d’un projecte sempre és delicat, s’han de tenir les idees molt clares de com s’ha de fer, perquè ho vols fer, a qui s’ha de dirigir, amb quin contes, pressupost, confiança, possibilitats d’èxit i voluntat d’aconseguir-ho, i tot i així pot sortir malament, per un fallo tècnic o error humà. Hi ha hagut, al llarg de la història, molt de projectes que han acabat amb un desastre, amb efectes i conseqüències demolidores, altres amb gran èxits i grans beneficis per la humanitat, econòmics i científics, tot depenent de la sort i de si els dirigents i els tècnics eren competents i sabien lo que tenien entre mans, intel·ligència i competitivitat. Ho veurem ara amb la vacuna del Covid-19.
Per cert, un bon amic meu, metge, que va estar contagiat pel Covid-19 i ho va passar molt malament, ha publicat un article a la Revista Mèdica Balear, de la Reial Acadèmia, que explica amb tot detall les seves vivències com a metge i com a persona al llarg de la enfermetat. Molt recomanable la seva lectura.
Els nostres polítics, no es distingeixen per fer feina amb els paràmetres descrits més amunt, la seva clau de contacte no és igual, és un altre, no paguen ells, no es rasquen la butxaca, tot el contrari, cal recordar el cas Gürtel que va ferir al Govern d’Espanya del PP, per altre part, una gravació desvetlla les pressumptes comissions del 33% del Govern d’Andalusia del PSOE a empreses subvencionades. Corrupció a les totes.
A les Illes Balears, el Vicepresident i Conseller de Transició Energètica del Govern, Juan Pedro Yllanes, no obre la boca quan l’oposició li demana el cessament de la Directora General d’Innovació, Nuria Riera per cobrar un plus de 22.000 euros sense residir fora de Mallorca, sembla ser que va canviar el seu domicili a Eivissa uns dies abans del seu nomenament, ja que ella viu a Mallorca. Visca la transparència!!
Tothom sap que en Juan Pedro Yllanes, es un jutge amb excedència per dedicar-se a la política. Ja m’explicareu quina credibilitat li queda a aquest personatge que tanca els ulls i passa per alt aquest frau, és evident que la President Armengol, fermada pels pactes, el necessita per governar i no el cessa ni l’obliga a dimitir. Quina confiança donarà quan deixi la política, els jutges i fiscals el recusaran el ens judicis que hi participi, no se’n fiaran. Mal exemple per la judicatura i la política.
En altre àmbit,el Director de l’Oficina de Prevenció i Lluita Contra la Corrupció, Jaume Far diu que l’Oficina fa “lo que la llei ens permet”. Ciutadans, qüestiona la força vinculant de l’Oficina davant la passivitat i falta de voluntat del Govern d’actuar davant les seves recomanacions.
Està clar que el Director no es vol comprometre, posant com excusa que estan limitats per “lo que la llei ens permet”. En la meva opinió, els 90.000 euros al més del Director, sou més alt que’l de la President Armengol, haurien de tenir
l’efecte d’un pebre coent al c. l, amb tota la independència desitjada, però amb
menys “pardalaria” i més contundència. Si no tenen més competències i estan limitats, que es rebaixin els sou. Mai he entès el perquè d’aquests emoluments
tan desproporcionats per tant pocs resultats i una eficàcia dubtosa. Una vegada més queda en entredit el prestigi dels politics. Un descrèdit.
