Un dels errors que està cometent l’actual Govern de les Illes Balears és no posar nom i llinatges a la direcció de l’Ens Públic de Ràdio i Televisió públiques de les Illes Balears. L’especulació, la indefinició, la manca de creació d’un nou model... és una tara important. Trobar-hi remei és tan urgent com necessari.
A més, el llimb en el qual es troba el nostre mitjà públic fa que proliferin les opinions i les controvèrsies. Aquesta mateixa setmana han tengut lloc a les xarxes socials vàries discussions sobre la necessitat o no de tenir un mitjà públic, sobre alguns periodistes que declaren i es declaren simpatitzants o militants del Partit Popular, sobre el model de televisió i ràdio...
Per mi és innegable que l’existència d’un mitjà de comunicació propi té uns efectes molt positius: la nostra llengua apareix al món dels mitjans, s’interpreta en món des d’aquí, ens connecta amb xarxes internacionals i el que passa a Balears és accessible arreu, donar espai als nostres professionals, crea una indústria audiovisual, ajuda al nostre univers cultural, etc.
Una altra cosa és que el model actual no sigui l’adequat, però em fa la sensació que, de models, no es poden inventar molt més.
Per tant, no em sembla adequar dir que, amb les dificultats de finançament que tenim, la televisió pública és sobrera. De començar així, podrien ser sobreres moltes altres coses, entre d’altres també televisions o ràdios públiques, que emeten a Balears, sense haver sabut ressituar-se en el nou mapa audiovisual que s’ha anat configurant durant els darrers anys. Potser aquest també ha estat un error, els mitjans s’han creat a força d’interès polític i ningú ha plantejat ni un mapa, ni un model audiovisual propi.
Aquests dies també s’ha encetat una polèmica sobre la continuïtat a IB3 ràdio d’Alejandro Jurado i Miquel Àngel Ariza. Jo no crec que les venjances siguin bones, o en el “ara que arriben els nostres, farem net”. Si algú ha de decidir si s’han de continuar fent uns programes o uns altres, si han de continuar uns periodistes o no, esper que no ho faci per venjança. A mi, hi ha professionals actuals que no m’agraden perquè, o bé no els trob bons professionals, o bé trob que el tipus de programa que fan no s’avé amb el model de ràdio que hauríem de tenir. Dos elements totalment subjectius, però és que la creació d’un model determinat de mitjà públic és terriblement subjectiu i es basa en el mateix model de país que vulguem tenir, és a dir en un debat que ha de sorgir del Parlament. Per això, és el model que es fixi el que ha de marcar si professionals com Àngela Seguí, Juan Mestre, Kiko Mestre, Jesús Jurado, Miquel Àngel Ariza, etc, han de continuar o no. I si no han de continuar no és per què algú qüestioni la seva professionalitat i llarga trajectòria, sinó perquè el model que es vol impulsar requereix altres visions, altres professionals, altres formes i estils de contar la realitat...
Una altra cosa és que sigui imperdonable que algun periodista, com n’Ariza, manifesti en públic, en una ràdio pagada per tots, que el Partit Popular és la millor opció política. Els periodistes d’un mitjà públic han de tenir ideologia política, però no partidista. Per això no entenc que Ariza hagi continuat fent programes, després de les seves vacances forçades. L’actual direcció d’IB3 Ràdio ha tengut molt poca vista contractant de bell nou Miquel Àngel Ariza.
Sigui com sigui, crec que seria bon eliminar del debat venjances absurdes i centrar-ho en quin model de mitjans públics volem.
