En el marc de la Marxa per l’Educació i la Diada per la Llengua i , més de deu mil persones van tornar a sortir al carrer en defensa de la llengua catalana i l’educació pública i de qualitat. El passat 25 d’abril, samarreta verda en mà i xeremiers al davant, una riuada de gent va sortir d’Inca a les deu del matí direcció Ciutat. Arribats a Plaça Espanya van ser acompanyats pels dirigents i simpatitzants de l’Obra Cultural Balear fins a la Plaça Major, on es van realitzar els parlaments i un espectacular mosaic multicolor en record a les diverses mobilitzacions ciutadanes d’aquests darrers anys – blau, lila, taronja, verd i quadribarrat –.
Va ser, en tots els sentits, un nou èxit col·lectiu i una nova demostració de força davant l’actuació del Govern Bauzá, que ha dedicat la legislatura a atacar a la comunitat educativa i a la llengua pròpia dels illencs. A més, les dues reivindicacions – la lingüística i l’educativa – han marcat la legislatura i ha estat així perquè els adeptes a la doctrina ideològica de Bauzá, el nacionalisme espanyol de dretes, tenen ben clar quins són els espais vertebradors i de cohesió de la nostra terra com a nació: l’escola i la llengua. Per això el Tractament Integral de Llengües – intent de minimitzar el català a l’escola acabant amb la immersió lingüística –, per això la nova Llei de Funció Pública – segregació del català a l’administració –, per això el tancament de Radiotelevisió de Mallorca, per això una IB3 folklòrica i castellanitzada, per això sense TV3, 3/24, C33, Canal9 o Super3 – reducció sense precedents del català als mitjans de comunicació –, per això la Llei de Símbols, etc. L’eina? El conflicte.
Ells tenen clar que el seu projecte nacionalista ha de passar per trencar tots els lligams que suposin cohesió per la via de la catalanitat, que no és més que la mare de la mallorquinitat o la menorquinitat; que no és més que la nostra manera de ser país, un país que segueix bategant ben viu i malgrat tot. I per això les Marxes per l’Educació, per això les Diades per la Llengua, per això la Vaga de Docents, per això la massiva Manifestació de 29 de setembre de 2013, per això la revolta als instituts, a la Universitat i a molts ajuntaments, per això les campanyes d’Enllaçats pel Català, per això la Vaga de fam, per això les Encausades, per això la Solidaritat directors, etc.
Així idò, encarant les eleccions i davant el trencament que ha suposat aquest Govern, es fa evident que necessitam un nou pacte sociopolític per a les Illes que narri unes institucions al servei de la ciutadania, de la seva escola, del seu territori i de la seva cultura. És per això que hem d’esperar que aquesta jornada reivindicativa sigui un granet més en la retirada de l’ombra Bauzá i en pro d’un nou Govern illenc que torni a actuar per la cohesió social. Convençuts que davant un govern que ha actuat contra el jovent, la classe treballadora, el consens, la cultura, la llei – Jaume Mateu va recordar que el Govern “ha de vetllar per imperatiu legal per l’ús, el coneixement, la difusió i el prestigi de la llengua catalana” –, la llengua, el territori, els serveis socials o la pràctica democràtica, la gent expressarà el seu vot conseqüentment.
Com digué Jaume Mateu en la lectura del manifest de la Diada: "Per afeblir el català li han negat el nom, han destruït enteses, han contradit la ciència, han elogiat la incultura i han mentit sense vergonya". "Perquè som majoria, aconseguirem que es rectifiqui. Aconseguirem fer del coneixement, de l’educació i de la cultura el veritable motor de progrés".
Joan Albert Pons i Bagur
Portaveu de les Joventuts d’Esquerra Republicana – Illes
