Ara fa tres anys i un parell de dies que començava la història oficial del Pi, Proposta per les Illes.
Però la història d’aquest partit illenc començava abans, començava en la necessitat de bastir un projecte que per molts era necessari per les illes, que agrupes a diferents sensibilitats de centre i de visió de país, però el que estava clar, era que havia de ser el més ampli possible, que havia d’agrupar totes les illes i que per damunt de tot l’objecte únic i principal del partit era la Comunitat de les illes Balears, un partit d’aquí pels d’aquí.
Tot això, com podeu suposar no va ser gens fàcil, unir sensibilitats politiques diverses, ajuntar grups humans, il·lusionar a militants, no disposar de recursos materials, va suposar un alt grau de feina i compromís per molta gent.
Dia 2 de Novembre de 2012 és va presentar al Casal Pelaires de Palma el PI, Proposta per les Illes, sorgit de la unió de Convergència per les Illes, Unió Menorquina, Nou Partit d’Eivissa i la Lliga Regionalista de les Illes Balears a més d’un nodrit grup de persones que sense militar a caps dels anteriors partits es varen engrescar amb el Pi i també de la unió de partits independents locals arreu de les illes. Moltes havien estat les xerrades, discussions, declaracions, telefonades, dinars i reunions entre els diferents elements d’aquesta nova formació com , sobretot, entre els propis membres de les formacions creadores.
Vaig tenir la sort de viure de primera ma tot aquest procés, difícil, però sempre il·lusionant per una persona que li agrada la política, el diàleg i la posada damunt la taula de nous camins que rompen vells nus i que podien ser la solució als anhels polítics que teniem. Record aquell estiu de 2012 i la gran tasca que varen fer Josep Melià i Antoni Amengual, en el meu cas, per anar desgranant el que més endavant seria la casa comuna del Pi. I la tasca que varem fer molts a agrupacions locals per unir esforços i energies.
Dia 16 de Març de 2013 es celebrava a Lloseta el Congrés Constituent del Pi, Proposta per les Illes. Vaig tenir la sort de coordinar el primer congrés del Pi, amb un gran grup humà, la implicació era absoluta, tots i totes érem conscients de entrar en un altre capítol de la història política illenca, érem conscients que era un punt d’inici nou, ple de possibilitats i sacrificis, de treball i oportunitats. A partir d’aquest dia totes i tots érem del Pi, totes i tots remàvem junts cap el mateix destí, i en Jaume Font va sabre unir, engrescar i dirigir aquesta nau.
L’èxit crec que ha estat indiscutible, Jaume Font, tres anys després , ha conduit la nau a bon port, el Pi és a les principals institucions balears, amb una forta presència als municipis illencs, amb batllies i regidories a totes les illes, amb una estructura cada cop més forta i sobretot amb un lloc cada cop més destacat en el panorama polític illenc.
Està clar que s’enfronta a nous reptes i a assignatures pendents, està clar que hi haurà pedres al camí que voldran més feina i treball, però després d’aquest darrer any, amb eleccions i una situació política en continu desgast i ebullició, si tenim un poc de perspectiva i giram la vista cap a fa tres anys, sols tres anys, el Pi ha recorregut la part del camí més feixuga i està al lloc adequat per avançar i creixer.
