Celebrant la Diada de les Illes Balears, des de Pollença, amb un temps que no acaba de ser el que voldríem, amb la idea de que més que una Diada celebram un pont.
Que les anteriors paraules no es vegin com una crítica a l’actual Govern de les Illes, no se quant de doblers o recursos han destinant a aquesta festivitat, no se si han estat més o manco que en anteriors ocasions, no és aquesta la qüestió, és de sentiments de pertinença, de ser el que som, de decidir el nostre futur coma a poble, entenent aquest poble com les Illes Balears, i ara per ara, encara no hem arribat a aquesta situació.
Quatre illes, un país, cap frontera, l’eslògan que va popularitzar el Govern Antich, una frase que estic d’acord al cent per cent. Sols quan tenguem consciència de país, quan actuem tots junts podem aconseguir fites com un finançament just, que la insularitat no signifiqui l’escanyament de les industries i pagesos de les illes, que per viatjar a Madrid o Barcelona no ens surti per un ull de la cara. Un persona de Canàries és un canari, una de les Balears és mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterenc, així ens va, les comparacions sempre són odioses i nosaltres sempre sortim perdent.
Així arribam a convertir la Diada amb el Pont, si en majúscules, un pont aprofitat pels afortunats que poden, a fer la darrera sortida o escapada de les illes abans de començar la temporada turística, pareix que els governants o el destí varen triar bé la data, en aquesta terra que no atura entre abril i octubre. Els que ens quedam per aquí anam a hotels que aprofiten a fer el rodatge, a posar la maquinària en marxa , amb els clients illencs o passejam per aquí i per allà, abans que tot estigui una mica més que saturat.
La nostra Diada-Pont ja és nostrada, volguda i esperada, l’esquiada anual, l’hotel al Port d’Alcúdia ens espera, les activitats preparades són el darrer recurs, però necessàries, és la excusa perfecta, llàstima, ara per ara, no passam d’aquí.
Però l’optimisme mediterrani que circula per les meves venes en fa dir que ja hem posat el primer escaló, és a dir, ara per ara ja tenim consolidada la Diada-Pont, el segon graó cap una vertadera celebració nacional vendrà prest o tard, ens anirem assabentat de la importància de ser i sentir com a balears, de la necessitat pel futur dels joves, dels fills i filles, de fer que el centre siguem nosaltres, que ens mirem la guixa d’una vegada per totes i valorem més el que som, tenim i feim, que no el que ens duen o fan de fora.
Esper que hagueu passat una bona Diada de les Illes Balears i que prest estimem aquesta festa que no és sols un pont.
