És de veure sa sort d’un catalanisme moridor a ses darreres per trobar beneits útils. Es que aquesta setmana han fet renou, encara sa seva misèria intel·lectual, no són en rigor una V columna, però se podrien considerar virtualment com a tals. Per altres raons, serveixen as mateix fi que es des balearofòbics sucursalistes de Catalunya, entusiastes des “Països Catalans”.
Es moviment sociocultural que reclama es nostros drets reconeguts per Llei, es mandat estatutari d’obligat compliment, que reconeix sa personalitat privativa des fet lingüístic i diferenciat des grup baleàric i ses seves vessants o modalitats, no renuncia a altres vindicacions com pot ser sa nominalista. Ni sa de proposar un legítim estàndard adequat as nostros usos quan només regeix, s’imposició d’un model estrany, foraster i impositiu que va contra s’Estatut. Altres ultres reclamen protagonisme just ara, quan més a prop des triomf que mai, aconseguida sa virtual unió que se tenia com a improbable i arribats as punt de ser considerats ¡qui ho hagués dit! com a interlocutors des mateix IEC. Vigil a dit Institut, però fins que no demostri autèntic seny i democràcia, no el reconec com una vertadera autoritat acadèmica, que en cas de ser seria, encara li mancaria legitimitat: se domicilia, per vocació i per exigència, a Barcelona. Haurem de mester una Acadèmia pròpia per poder xerrar amb ells a títol d’interlocutor amb qui poder “negociar”, talment s’entenen com a iguals sa RAE amb ses corresponents acadèmies de tot el món.
Ara que mos comencen a mirar amb una certa consideració, només faltava que qualque mala herba que per res mos representa ni, en rigor, representa a cap casta de balearisme, se vindicàs com a “españoles baleares” (mesclant ous de caragols) per tal d’embrutar es procés de coral unió. És del tot necessari desmarcar-se d’aquests extremistes que pretenen donar llissons de tot caire sense dignar-se a emprar res més que es castellà. Són quatre s’hi arriben, però bé se cuiden de mirar de sembrar sa discòrdia per malfer s’agermanament des qui defensen lo nostro. Recorren a s’insult mancat de qualsevol argument, a ses amenaces qualificant a tothom de “catalanazis traidores” per envestir amb especial virulència a sa Fundació Jaume III, as Grup d’Acció Balear (i tots es demés sense excepció), o a particulars històrics amb acreditada solvència.
En lloc de lamentar-me per veure a radicals a un costat i un altre, s’existència d’aquesta gent no pot fer més que demostrar-me que anam molt bé quan a un mateix acte (amb més de 600 persones), ets ultres des costal “Cat” dejecten des des seus paràmetres doctrinalistes a en Joan Pons d’haver tengut una petita deferència cap es públic castellanoparlant... i des de s’altre extrem, anticatalà en termes de negació absoluta fins caure en sa xenofòbia, el dejectin justament per no haver donat es protagonisme que ells esperaven as castellà!!!. Que sa responsable “intel·lectual” d’aquest grupuscle sia una “bruixa” (endevinadora o com li vulguin dir) ja ho diu tot de ells. Es seu histrionisme, emperò, no és pitjor ni més irracional que es de ses vaques sagrades des comissariat lingüístic de s’UIB o es pressupostos de n’Armengol i es seu Pacte, molt més papistes que el Papa, com ja he denunciat tantes vegades. S’analogia amb sa cúria romana i el Sant Pare Vitalici (Pompeu Fabra) és s’enlluernament cap a un IEC que ni d’a lluny arriba as paroxisme des nostros propis catalanistes, que se pensen en s’obligació de ser encara més inquisidors i més intransigents respecte a sa singularitat lingüística privativa de Balears. Però lo que acaba de fer treure foc pes queixals a aquesta sobtada extrema dreta, són noticies com sa d’ahir passat, qualificades per sa premsa com tota una clotellada as catalanisme local: sa nova gramàtica catalana ja eludeix es terme “incorrecte” per referir-se a sa majoria de balearsimes, inclòs s’article salat. Sa claudicació, o mostra de bona fe, ve per part de s’IEC i obligarà a revisar molts des pressupostos que ara imperen a totes ses esferes de ses institucions, centres escolars o medis de comunicació de Balears. Han hagut d’estar es d’allà, gràcies ats arguments exposats a través de diversos llibres de sa J III es que ara baraten es cantet. Davant això, que és només es principi de tot un canvi de paradigma, sa reacció des bel·licosos ultres de sa bruixa ¡mos acusen de dur-mos massa bé amb Catalunya, de traïdors, de Catalanazis o de faràndula balear!.
No consentirem a cap sucursalista fabrià, acostumats a magnificar fets anecdòtics des quals, si no fos per això, no pagaria es mencionar-los) es groller intent de confondrer-mos amb aquests intransigents que mai de la vida han format part de sa defensa de lo nostro. Una d'aquestes lluminàries a sa que vaig respondre amb raons contestava fa dos dies: "Los Españolistas baleares sufrimos acoso y derribo por parte de cuatro personajes de la farándula Balear". Es seu alies era es de "El Guerrero Balear", però sense cap frase, paraula o expressió que recordi cap modalitat balear. I s'únic "doctor" d'aquest peculiar círcol enfrontat a tots que sembla intentar escriure en un codi remotament semblant a sa nostra llengo, deia textualment: "Si sa UNIO fa sa FORSA com ES que teniu VOSALTRES es POSTE MES gros mai FARE COSTAD AM JUME III, TRAIDORS a sa llengo E HISTORIA". ¿Qualcú és capaç d'interpretar o descodificar es missatge...?. Era mester aclarir tot això perquè no gosin mai de ficar-mos dins es mateix sac.
