Es primer avís

Es primer avís, ja el mos han donat. No és preocupant, però se pot convertir en una tendència. Es turisme s'ha estancat, però a Balears manco que a la resta d'Espanya.

Es gabinets de màrqueting o de sociologia turística amb sos seus estudis fa temps que avisen, també ets alts executius de ses companyies hoteleres internacionals eren es que més insistien que es ritme de creixement no era real. Havien influït una sèrie de condicionants i que una part des nostros turistes des darrers anys eren “manllevats”. Un pic tranquil·lisats, es mercats uns quants països de sa conca sud des Mediterrani –es nostros competidors naturals– són competitius en preu i qualitat de servicis. Egipte, Malta, Turquia, aquest especialment amb sa baixada de quasi un 50% de sa lira turca, són massa atractius per un client que ja ha passat ses seves vacacions a Balears unes quantes vegades.

Una de ses primeres premisses que té es turista és sa d'anar en un lloc segur, tranquil·litat. No importa tant es règim polític quan preval sa seguretat. Poc importa que el senyor Erdogan governi es país. Es primers anys seixanta i fins al 1975 en què va morir Franco, poc li importava an es turista si era un dictador. Tenia sol, tranquil·litat, aigües transparents i podia disfrutar d'unes excel·lents vacacions.

En aquests països, com per noltros, es turisme va esser es maina. De moment, avecien es turisme, ja què saben que és una forma de progressar econòmicament i es respecte an es turista és màxim.
Me varen recomanar que llegis s'edició traduïda a s'espanyol des periòdic turc POSTA, i vaig trobar un article dedicat an es turisme. Tot eren alabances per un sector que per sa seva economia és vital. Agraeixen inclús a ses companyies turístiques internacionals per donar ocupació a una gran part de sa població.

Me va recordar aquells anys en què quan se rebia an es passatger un milió, acudien a s'aeroport autoritats per entregar-los flors i presents per agrair an es visitants sa seva estada a Mallorca; o quan, es segon dissabte de cada setembre, se celebrava es “dia des turista” amb festes a cada hotel -qualcunes ben espectaculars-, sopars especials i focs artificials en agraïment an es client per haver triat Mallorca i es seu hotel. Era una forma senzilla per fidelisar clients, però, sobretot, demostrar que els hi agraíem sa seva estada amb noltros.

Pot esser que hàgim tocat sòtil, que qualcuns avui en dia opinin que es problemes que causen es turistes són majors an es beneficis –quin error– i què alguns ciutadans se sentin molests pes centre de Palma quan arriben turistes en creuers. Però és necessari recordar que sa taxa d'ocupació és altíssima en comparació a altres comunitats durant sa temporada alta, passant a esser després una de ses més baixes durant s'hivern.

Aquesta sensació, es gran problema és que ve des Govern balear i d'una conselleria de Turisme dirigida per na Bel Busquets, una filòloga en llengua catalana que poc entén de turisme i que ha demostrat en diferents ocasions que no és precisament una amant des turisme de masses.

Tampoc s'entén que MÉS tengui a ses seves mans aquesta conselleria quan mai ha estat un partit proturisme, sense arribar a esser antiturisme, sempre quedant-se essent ni figa ni raïm.
Altres governants haurien posat tot es seu èmfasi a denunciar i condemnar es fets de ses pintades de sa temporada passada o es fet de molestar an es iots en es passeig marítim. O a ses accions fetes durant aquesta temporada amb manifestacions davant s'arribada de creuers i sa darrera desplegada de pancartes contra es turisme a sa platja de s'Arenal de Llucmajor, on hi va haver d'intervenir sa policia local quan se’ls hi varen recrimina aquests fets per part de sa gent que era a sa platja -quasi tots, per s'hora que era, pertanyents an es sector turístic-.

Tot això, en haver de competir amb altres mercats, si encara hi afegim s’ecotaxa (ITS) és negatiu per sa nostra única indústria. Per tant, no reneguem des turisme de masses i persistiguem en sa desestacionalisació. Sense descuidar mai un visitant que si ha d’anar a un lloc on se té sa sensació que no et volen, i un altre on ets benvengut, sempre se tria es segon.

Mos han donat es primer avís. Esperem que no n’hi hagi un de segon, i en lloc de rebutjar creuers, els demanem.