Em fa més por que una Tramuntanada, la nova llei agrària.
Cada legislatura, una darrera altre, al manco fins que la meva memòria recorda, es van repetint una sèrie de frases fetes, una espècia de dites que la classe política va repetint generació darrera generació, que vol turisme de qualitat, que cal diversificar l’ economia, que hem d’invertir més en educació, que el sector primari és clau i cal estalonar-lo.
Aquesta darrera, que cal ajudar a l’agricultura, que no ens podem permetre perdre els darrers pagesos i pageses que encara hi ha a Mallorca, que són els garants del nostre paisatge, un dels màxims atractius turístics que disposam, que el medi ambient necessita la tasca diària dels agricultors i ramaderes per no perdre la seva diversitat, etcètera, etcètera, frases fetes i que ara el Conseller Vidal ha decidit fer seves i amb la nova llei agrària arreglar d’una vegada per totes, companys ens podem posar a tremolar si fan un bunyol com la llei turística o la regulació del lloguer turístic, val més que ens deixin com estàvem.
Tenim ben clar que el sector primari illenc necessita ajudes, necessita el suport decidit de la administració, que no podem esperar ni un moment més, la lluita diària per treure endavant una explotació agrària és difícil i dura i cal que la societat, i els seus representants, s’impliquin en la seva defensa.
Al final el problema sempre serà el mateix, la quantitat de doblers, de recursos, que decidim invertir, que posam en aquesta balança i, per tant, no podem posar en l’altre, i aquí una comunitat autònoma millor finançada, suposo, que no tendria tant de problemes com la nostra en destinar-li els diners que calguin, però no podem caure en la resposta fàcil, en donar la culpa els altres, lo de Madrid ens mata, no serveix per sempre i crec que en el cas que ens ocupa, el recorregut que podem fer, des d’aquí, amb els nostres recursos, és llarg.
Cal no posar pals a les rodes, cal bufar a favor i no a la cara del pagès, aquest Govern és un especialista del NO, del prohibir, de crear legislació de mala aplicació o que crea més dificultats que no aporta solucions, no podem fer una llei agrària que posa més restriccions en vers de potenciar les activitats que poden fer el pagès o pagesa.
No podem fer una llei agrària sense consens, cal parlar amb tot-hom, asseurer-se amb totes les associacions, anar a la Part Forana i explicar el que és vol fer i aconseguir, recollir les aportacions del sector, no podem fer una llei d’esquena a la gent que treballa de sol a sol a les finques illenques, no podem fer una llei sols mirant expedients, informes tècnics, des d’un despatx de ciutat amb l’aire condicionat a 22 graus, no som tants, no és una tasca ingent, han tengut quasi 4 anys de legislatura per treure aquesta llei, prou temps per arribar a consens i acords.
Un pagès no ha de ser un tècnic, no ha de ser un expert amb informes o tràmits administratius, no podem complicar o incrementar ni un mil·límetre, el ja difícil i complexa món de les subvencions, ajudes o permisos, no es pot passar més temps dins despatxos o oficines que dedicant a les tasques del camp, no és de rebut.
Senyor Vidal, necessitam una nova llei que doni solucions, que no posi més traves a les explotacions agràries, que surti del màxim consens i que no signifiqui fer més papers o tràmits, sinó és així, millor deixar-ho com està.
