Què vivim en una societat despersonalitzada i egoista ja ho sabem. Intentam fer veure que no és així, emperò, els gestos quotidians del dia a dia el que mostren és que de cada dia és més difícil de trobar mostres d’educació i urbanitat. I avui em vull centrar en un element molt concret: els passos de vianants. Potser direu que el que vaig a dir és ‘filar molt prim’, no obstant, però duc mesos fent observacions diàries als carrers de Palma de doble carril, les quals reafirmen el que ara exposaré.
Per què els cotxes, quan estan esperant en un pas de vianants, reemprenen la marxa abans que el vianant hagi completat el seu pas cap a l’acera?
Sincerament, ho trob una falta d’educació. Només es tracta d’esperar dos segons, no més. No obstant, se’n troben pocs de conductors que esperin a passar a què el vianant hagi passat pel pas de zebra.
Potser algú dirà que això és quelcom intranscendent, i que no passa res pel fet d’iniciar la marxa tot d’una que el vianant ja ha completat el nostre carril del carrer, però no, és molt desagradable pel vianant, perquè n’és una falta de respecte cap a la seva persona. És fer-li un menyspreu quan bastaria fer una mínima tasca d’empatia, cosa de la qual la nostra societat n’és orfe.
