Aconseguir que els possibles socis tenguin por a una repetició electoral. Aquesta és la tasca de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo a les properes setmanes després d’uns resultats electorals que han deixat descol·locada a la societat espanyola, i molt especialment als mitjans de comunicació i als ‘opinadors’ polítics. I anomen a Sánchez primer perquè és qui a priori té més possibilitats de ser president del Govern malgrat ser el que ha obtingut pitjor resultat dels dos. No és quelcom estrany en unes eleccions, que el guanyador acabi sent el perdedor a la pràctica.
I és que, com sabem, la política són matemàtiques. I els números de moment ens duen a una repetició d’eleccions. Als de Gènova els resultats no els basta, malgrat la seva espectacular pujada, per a obtenir els suports necessaris per a la investidura. Sent cert que, per exemple, el Partit Nacionalista Basc en ocasions ha pactat amb el PP, no pot ser soci en cap de les circumstàncies si VOX entra en l’equació. És totalment inviable. Això significa, que per al PP només li seria possible arribar a un pacte amb PNB, Coalició Canària, Unió del Poble Navarrès i, llavors, infondre a VOX la por d’unes noves eleccions per a què s’abstengui. Com actuaria VOX davant aquest escenari? S’ha de veure si es produeix.
A l’altra banda no és que les coses estiguin tampoc com a per tirar coets. A Pedro Sánchez li correspon pactar amb moltíssima gent, sent que l’únic aliat segur és SUMAR. Al PNB li ha perjudicat molt els rèdits electorals de Bildu, i no s’ha d’oblidar que l’any que ve hi ha eleccions a Euskadi. Per la seva banda Junts ha dit que no comptin amb ells per a garantir cap govern, gratuïtament. La carta a la màniga del PSOE és advertir als seus possibles socis que una repetició electoral pot suposar una nova pujada del PP -perquè amb el pas del temps aniran implementant polítiques a les comunitats autònomes on governen des del 28M- i que podria estar a prop de governar amb VOX en cas d’unes noves eleccions. No s’ha d’oblidar que VOX és una cola per a l’esquerra i els partits nacionalistes.
En definitiva, qui aconsegueixi governar serà en funció de la por que hagi pogut infligir als possibles socis en relació a les conseqüències d’una possible repetició electoral. Perquè a les segones voltes és quan apareix amb més força el vot útil, és a dir, el que va cap als dos partits majoritaris.
Més enllà de la qüestió dels pactes -que ens ocuparan les properes setmanes amb l’amenaça persistent d’una nova convocatòria electoral- una de les explicacions als resultats, és que el PP ha recuperat bona part del vot deixat a VOX, partit que ha resultat el gran perdedor d’aquestes eleccions. A la seva important pèrdua d’escons s’hi suma que les possibilitats que té d’obtenir quotes de govern són evidentment nul·les. VOX, sense dubte un dels partits que més se va sentit a les xarxes socials a través dels seus acòlits, talment fos el partit de moda, el que ha demostrat és estar en clar declivi. De fet, es pot interpretar que si un partit ha contribuït a que el PSOE no només s’hagi mantingut sinó que hagi millorat els seus resultats és, precisament, VOX.
En quan als resultats a les Illes Balears, voldria fer una lectura particular, i és destacar que el Partit Popular ha presentat de cap de llista, José Vicente Marí Bosó, al qual no li ha penalitzat a Mallorca ser eivissenc. És una bona notícia pel que suposa la vertebració de la nostra comunitat autònoma que es pugui presentar un cap de llista que no sigui mallorquí i que aquest fet no sigui mal acollit. També és veritat que Marí Bosó és d’aquells polítics que hauria de ser referent i mostra a nivell general. Es tracta d’un polític de seny, templança, elegància en les paraules i aptitud pel debat. Independentment de que s’estigui d’acord en l’aspecte ideològic, polítics del seu tarannà són necessaris en una cambra parlamentària que sembla que el seu objectiu és més Twitter que resoldre els problemes dels ciutadans.
