Vaig començar la jubilació amb una desescalada progressiva, el darrer any de feina, vaig delegar amb els meus col·laboradors amb la certesa de que ho farien igual de bé o més que jo, com així va ser, però amb la inesperada sorpresa de que quan va Governar la President Armengol, va anomenar Cap de Protocol a una persona molt menys qualificada que’ls meus col·laboradors, absolutament preparats, encara ara, però que tenia “enchufe,” i aquí va començar la col·locació desenfrenada a dit, passant per alt els mèrits professionals, encara segueix tot igual.
Ara, quasi set anys després, quan penso en aquells dies de gran responsabilitat, de molta tensió, d’èpoques d’enveja, de personatges sense escrúpols que voletejaven i escopien verí, que es lo únic que sabien fer, ja que professionalment eren un cero a l’esquerra, em sent orgullós i joiós d’haver fet la feina que vaig fer i de ser l’únic Cap de Protocol o Relacions Públiques que he servit amb lleialtat a tots els Presidents de les Illes Balears fins que en vaig jubilar.
Podríem parlar d’alts càrrecs, que molts d’ells sembla que hagin perdut la memòria del seu pas per la política, les seves actituds o les repercussions que qualcuns han tingut que patir, especialment pel protagonisme que volien tenir en els seus temps de gloria, volien que tothom sabés que si estaven a prop del poder, ells també en tenien. És molt millor que la història guardi els seus secrets, i algunes persones i els seus records en un baül tancat amb pany i clau.
Ja s’ha acabat el despertar-se de sobte a la nit passant pena de no oblidar-me de lo més important que havia de fer l’endemà. Em vaig acostumar a tenir paper i bolígraf a la tauleta de nit per apuntar el motiu del sobtós despertar, apuntar ho i poder dormir de nou. Ja no sent l’estrès d’aquells dies, quan hi penso, tinc una sensació de benestar, de tranquil·litat, de pau.
Quan miro enrere i faig un repàs en aquest cicle de la meva vida professional, em sent satisfet per la feina feta, he dedicat 37 anys a la meva professió, al
Protocol i les Relacions Públiques a la mateixa Institució, els primers anys al
Consell General Interinsular i desprès al Govern de les Illes Balears. Com he dit antes, no sense travessar rius d’aigües turbulentes que’m varen donar més força per continuar siguen lleial als meus principis i als Presidents que hi servit.
Lo que has fet a la vida, té repercussió en la jubilació primer i a l’altre vida després. Si has fet qualque cosa positiva, que hagi valgut la pena, la jubilació es joiosa, relaxant, no et sents malament amb tu mateix i dones lo millor de tu, a la família, als amics, als coneguts. Quan et despertes al matí, es un dia més de nous al·licients, els que tu vols, només amb les responsabilitats que tu mateix t’atribueixes, que poden ser moltes, i lo més important, el plaer de viure.
Segur que molts no compartiran els meus pensaments, que per tal de tirar endavant en la vida son capaços de lo que faci falta, tant professionalment com privadament, que no fan res si no es ha canvi de qualsevol cosa, i molt probablement tindran èxit, però a un cost que a mi mai m’ha interessat.
Quan estires una cinta mètrica,fins a cent centímetres, o sigui un metro, veus que des de on ets fins a cent, ja no hi queda massa, per tant, s’ha d’aprofitar el temps, ser feliç i donar aquesta felicitat als demés, val la pena.
