El Rei a Barcelona

El cap de Protocol de la Generalitat de Catalunya, bon amic meu des de fa molts d’anys, no té massa feina aquests dies al llarg de la visita del Rei Felip VI a Barcelona, com sabeu, tres de les primeres Autoritats de Catalunya no varen assistir a la salutació protocol·lària a la seva arribada al Palau de la Música amb motiu del MWC (Mobile World Congress), li varen fer un buit Institucional en contra del posicionament del Monarca el passat mes d’octubre.

Anna Colau, Batlessa de Barcelona va rebutjar retre vassallatge al Rei per ser impropi d’una democràcia del segle XXI, Però sí que va assistir al sopar com a mostra de suport a MWC, va pronunciar un discurs i el va començar amb el tractament de Majestat, com s’entén?

Roger Torrent, President del Parlament de Catalunya, també va assistir al sopar de benvinguda de la MWC però no va aplaudir el discurs del Rei.

Carles Puigdemont des de Brussel·les va dir que el Rei serà benvingut quan demani perdó pel seu posicionament a la situació de Catalunya.

Una difícil papereta pel Rei Felip VI, per dues vegades, una el mes d’octubre i l’altre pel discurs de Nadal que no va tenir cap paraula de suport, cap signe d’entendre al poble de Catalunya, ben al contrari, va encoratjar al Govern d’en Rajoy en l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola.

El Rei és de tots, fins hi tot dels dos milions del independentistes, encara que no l’acceptin, és el Cap d’Estat també de Catalunya, com una més de les 17 Comunitats Autònomes d’Espanya, de moment no és una república. Agradi o no a una part de les autoritats catalanes, rebre protocol·làriament al Rei no és una qüestió de vassallatge, és cortesia inveterada, és educació i és lo correcte, arribava oficialment a Barcelona i és el paper que correspon a les Autoritats.

Està clar que la no assistència a la salutació de benvinguda - no era un besamans - és una manera de mostrar la inconformitat davant el Rei pels fets anteriorment esmentats. Hi ha moltes maneres de fer política, de demostrar la disconformitat, però sempre respectant la posició de cadascun, amb educació, amb saviesa política, no comportant- se com una rabieta d’infant. Els problemes i desavinences tenen altres solucions, i el senyoriu català, on es? El “savoir fair” tan característic del polítics d’altres èpoques? Els polítics catalans haurien de saber estar per damunt les
circumstàncies i demostrar que són millors, que tenen classe, que controlen la situació.

El Rei els hi va donar una petita lliçó, va assumir el buit protocol·lari i Institucional com si no passàs res, com si aquestes Autoritats no fossin necessàries, va estar correcte com sempre i amb un discurs en perfecte català, en el sopar de benvinguda de la MWC.

Les Autoritats catalanes haurien d’aprendre de polítics de la talla de Josep Tarradellas, ex President de la Generalitat que va ser un mestre en tractar als que no pensaven com ell.

Recordau que a la transició, quan pactava l’autonomia de Catalunya amb AdolfoSuárez, President del Govern de l’Estat i sortia de les reunions que havien anat fatal, molt malament per ell, quan els mitjans de comunicació li demanaven, com havia anat, ell sempre deia que molt bé, que les negociacions anaven per bon camí, era la manera que tenia de guanyar-se a l’adversari. Un gran polític amb un gran domini de l’estratègia i un gran defensor de Catalunya.