Com si es tractàs d’una subhasta pública, varis presidents de comunitats autònomes s’han llançat a la carrera d’aprovar notables rebaixes fiscals. Alguns ho han ‘venut’ com és el cas de Guillermo Fernández Vara (PSOE) d’Extremadura o Ximo Puig (PSPV) de la Comunitat Autònoma Valenciana, com a una acció necessària per a què els ciutadans puguin afrontar millor la pèrdua de poder adquisitiu que està provocant la inflació, i d’altres, de manera explícita o tàcita, com una manera d’atreure empreses i ciutadans. El cas més xocant és, sense dubte, José Manuel Moreno Bonilla (PP) d’Andalusia.
Aquesta carrera per veure qui fa la rebaixa fiscal més elevada obre, sense dubte, dos grans debats que resten sense resoldre a l’Estat Espanyol.
El primer és, evidentment, sobre la necessitat dels tributs (impostos, taxes i contribucions especials). A tots ens agradaria no haver de pagar ni un cèntim per aquests conceptes, però llavors també demandam que l’estat doti de serveis -especialment la Sanitat, l’educació i les infraestructures- i que ajudi a qui ho necessita ja sigui amb prestacions, subsidis o subvencions. Tot no pot ser, i cal ser congruents. És habitual sentir gemecs sobre el destí que se’n dona als doblers públics, insinuant en que tots se’n van darrera ajudes indegudes, no obstant, més d’un quedaria sorprès si sabés el que costa, per exemple, un tractament de càncer de pulmó a la sanitat pública.
El segon debat és si no seria més convenient una centralització de tots els tributs. En aquests moments ens trobam amb tres línies: estatals (IVA, IRPF, benzina...), autonòmics (Ecotaxa, Successions i Donacions, Patrimoni...) i locals (IBI, Plusvàlua, Fems...), això significa que cada administració, dins el seu àmbit territorial, pot regular els tributs que li pertoquen de la manera que considerin. Aquest fet genera, òbviament, greuges comparatius entre habitants d’un lloc i un altre i pot fomentar una mobilitat entre comunitats autònomes o entre localitats per tal d’obtenir el règim fiscal més convenient per al contribuent. Però per altra banda, la uniformització dels tributs, i per tant eliminació dels greuges comparatius, també suposaria l’eliminació de la llibertat de cada territori per autogestionar-se, per autogovernar-se, fet que aniria en contra de l’esperit de la Constitució Espanyola al dividir l’Estat en comunitats autònomes.
Com sempre, en política, es tracta de prendre decisions entre alternatives que tenen conseqüències.
En tot cas, també cal reflexionar com es pot haver arribat al punt de Moreno Bonilla, el qual realitza una crida pública per a que les empreses abandonin Catalunya (quan no és l’única CCAA que manté a dia d’avui l’Impost sobre el Patrimoni) i es traslladin a Andalusia. S’està llançant una idea de competència entre comunitats autònomes que no sembla molt fomentadora de la convivència.
