A dia d’avui, no hi ha molta tradició de dur capell a Mallorca, sobretot per part de les dones. Al tenir un clima càlid no es perceb com una necessitat. Antany, quan les pageses feien feina de sol a sol es protegien el cos amb capell, roba talar i maneguins no només pels efectes nocius de la radiació solar, sinó també perquè tenir la pell broncejada era sinònim de pobresa.
A principis del s. XX portar capell era una convenció social burgesa. Un dia dia indeterminat dels anys 20, els artistes i intel·lectuals Margarita Mans, Maruja Mallo, Federico García Lorca i Salvador Dalí, van cometre l’osadia de passejar-se per la Porta del Sol de Madrid sense capell com a senyal de reclam. Aquesta actitud, que podem definir com a transgressora d’acord amb el codi de conducta de l’època, era una metàfora: en absència de la peça que tapa el cap, s'alliberen les idees i les inquietuds. Ara ens podria semblar una ocurrència absurda, però a les hores l’acció provocà tal commoció social que els seus protagonistes foren apedregats pel carrer. Tammateix, Ernestina de Champoucín, María Teresa León, Concha Méndez, María Zambrano, Rosa Chacel, Josefina de la Torre, Marta Gil Roesset, Maruja Gallo i Margarita Mans havien aconseguit que nasqués el moviment reivindicatiu de “Las sinsombrero”.
Dimarts dia 8 de març (19h. Pl. Espanya de Palma) es commemora una vegada més el Dia Internacional de la Dona. En principi era una efemèride que va néixer per a reivindicar el paper de la dona treballadora, no obstant, ja fa bastants d’anys que s’ha convertit en un crit d’igualtat en tots els àmbits, no només en el laboral. I entre les distintes adhesions de participació a la trobada s’hi troba la del Sindicato Independiente de Trabajadores y Empleados de las Islas Baleares (SITEIB), que amb la iniciativa de participar-hi portant un capell (#pontesombrero) pretén recordar aquest interessant i simbòlic episodi al qual he fet referència, que ens recorda que les dones feim història, que sense nosaltres no hi ha història.
Per desgràcia, la història escrita que ens ha arribat està redactada i protagonitzada per homes, tot ignorant el paper rellevant que ha tengut sempre la dona. Així doncs, i en un moment en què estam davant un conflicte bèl·lic europeu protagonitzat una vegada més per homes, l’ocasió és idònia per recordar que, si no tenim en compte les dones, el coneixement de la història que tendrem serà totalment esbiaixat.
