La setmana passada feia referència a sa pacífica convivència entre religions que se viu a Tanzània. Ses cèl·lules jihadistes des països veïnats han intentat penetrar es país, aparentment objectiu fàcil pes terrorisme: una societat amb un 35 % de musulmans i amb comunitats extremadament pobras. Però es terroristes no han trobat un públic receptiu a ses seves propostes d’extrema violència. La setmana passada feia referència a sa pacífica convivència entre religions que se viu a Tanzània. Ses cèl·lules jihadistes des països veïnats han intentat penetrar es país, aparentment objectiu fàcil pes terrorisme: una societat amb un 35 % de musulmans i amb comunitats extremadament pobras. Però es terroristes no han trobat un públic receptiu a ses seves propostes d’extrema violència.
Occident, en canvi, té un percentatge marginal de població que professa s’islam i sa qualitat de vida - a nivell material - és del tot incomparable. Amb tot, es discurs de s’odi està calant entre sa joventut musulmana europea. Es remeis poden ser parcials i complexes, però sense dubte es camí passa per cohesionar sa societat i marginar es terroristes.
S’urgència i gravetat de sa matèria requereix una resposta ràpida. Propòs, per això, copiar fórmules que funcionen. Tanzània no està exempta de perill i també s’enfronta an es seus propis reptes, però és amb tota seguretat un model d’harmonia religiosa pel món.
En aquest país d’Àfrica de l’Est, es més pacífic de tota sa regió, es principal component per la pau és s’estima a sa diferència. Ses diferències de religió, de tribu o de llengua no són punts de divisió. Esser alt o baix, gras o prim, són variables tan neutras com professar es cristianisme o s’islam, esser masai o mchaga, xerrar mpare o mrangi.
Occident està visquent una transició que Tanzània va passar fa molt de temps fruit de sa confluència de religions. Es tanzans no van aconseguir sa pau marginant una part de sa població o evitant s’evolució des país, sinó fomentant es sentiment i valors nacionals. Tots són una mateixa família i, com a tal, cada un té ses seves rareses però s’amor i sa bona convivència estan per damunt elles.
Aquí a Europa, exemple de civilització, sa nostra responsabilitat és lluitar amb determinació i contundència contra es terrorisme per protegir sa població i es nostros irrenunciables valors de drets i llibertat. Ademés, per evitar que es terrorisme trobi a ca nostra caliu a encendre, podem aprendre de Tanzània s’estima i s’unitat en sa diferència.
