El divendres passat vaig trobar-me amb un bon amic que a demés havia estat cap d’Inspecció Educativa de la Conselleria d’Educació, Secretari Autonòmic i Conseller d’Educació del Govern de les Illes Balears, vàrem parlar d’un possible projecte ben interessant, però lo més important va ser el retrobament, sempre he pensat que ha estat una de les persones més integres i més sabies que han passat pel Govern de les Illes Balears.
Aquesta trobada hem va fer pensar amb quantes persones han passat pel Govern de les Illes Balears, especialment del 3er. nivell, Directors Generals, Secretaris Generals Tècnics, Caps de Gabinet, Caps de Comunicació i altres.
Fent un repàs a la memòria intentant recordar quina gentada ha passat en aquets càrrecs, ni ha hagut de tot tipus, bona gent, intel·lectuals, preparats, que han sabut escotar als funcionaris més veterans, qualque amic i també ni ha hagut d’aprofitats dels càrrecs, prepotents, rancorosos, es pensen que perquè els han anomenat a dit són qualque cosa, hi amb aquesta falta de prudència se’ls hi veu el “plumero”, s’aprofiten de la momentània i privilegiada situació laboral.
Quan estan en el càrrec, igual que fan els seus caps, volen imposar noves formes de fer feina sense tenir en compte si es feia bé o no, en qualsevol cas FORA!!! si els seus subordinats no fan lo que diuen i expressen la seva opinió, coll tallat!!! sense cap mirament, castigats, es igual si son bons professionals, desterrats, en canvi ells es creuen el Rei Pepet. Intocables, fan el que volen, tenen poder, demostren, igual que els seus Caps, un comportament, com a mínim molt discutible.
La majoria d’aquets personatges, en acabar els seu periple per l’Administració passen ràpidament a l’oblit, ningú s’enrecorda d’ells. Qualcú de vostès me’n podria anomenar un parell?, jo en tinc dos a la memòria d’una manera molt especial. Un que pertanyia al primer pacte de progrés i que en un acte on es servia un aperitiu es va queixar a crits que no s’havien de servir cacauets, que no eren moneies, sense saber que ho havia volgut i ordenat el seu Conseller per abaratir l’aperitiu, i l’altre, un Cap de Comunicació que ha “purgat” a una Cap del Servei de Premsa molt competent l’ha dut als tribunals, amb excuses de mal pagador, com era d’esperar la funcionaria va guanyar el cas, idò no li ha anat bé, ha fet un recurs per tal de fer-la desaparèixer. Així sa les gasten qualcuns d’aquets personatges, lamentablement encara ni ha bastants. Menys mal que a la meva memòria queden els importants, que han deixat bons records amb una feina impecable de la que he pogut aprendre de la seva professionalitat i especialment una bona amistat. Aquets sempre quedaran en el record.
