Centralitat

La ressaca de les eleccions andaluses ja ha arribat, i tal volta, durara més del que molts voldrien o pensaven. El descol·locament dels dos grans partits tradicionals estatals , PSOE i PP, és més que evident i la seva reacció no semble ni clara, ni contundent, ni efectiva.

Pareix clar que els pròxims mesos ens veurem abocats ha una dura reestructuració del panorama polític espanyol, que afectarà clarament a les properes eleccions autonòmiques, locals i europees.

Quan havíem digerit l’entrada a l’arc polític de Ciutadanos, per la dreta, i de Podemos, per l’esquerra, l’arribada esperada de la ultradreta de Vox, ha creat més incerteses i interrogants. Però els partits afectats no sols seran els que poden compartir espai electoral, PP i Ciutadanos, sinó que l’esquerra, la tradicional i la nova, també han vist,i poden veure, disminuir els seus resultats. Podemos degut al vot de la gent farta, emprenyada contra el sistema i que han vist que el gran revolucionari de la coeta poc a fet aquests anys a part de comprar-se un bon xalet. El PSOE no en surt d’una per caure en un altre, ni el seu gran mercat, Andalusia, ha resistit a la intoxicació constant del procés català, la seva situació és cada dia més dèbil i la seva falta de discurs propi, d’oferta a l’electorat, molt preocupant.

El gran drama que vivim és la pèrdua de la centralitat, l’abandó de postures moderades, d’arribar acords, del seny; la radicalitat s’està imposant i pareix que quasi tots els partits abandonin el centre per excavar trinxeres, cada cop més profundes, en el seu petit racó ideològic.

En el cas de les illes sols el Pi, de Jaume Font i Josep Melià, volen i reclamen la centralitat. Mes també l’ha abandonada, les seves apostes sobiranistes i rupturistes fan que deixin al tradicional votant del PSM esmaperdut. El discurs dels dirigents del Pi reclamen constantment i insistentment aquest espai que fins fa poc tots volien i ara abandonen, per taponar els vots que perden pels seus extrems, la recerca de solucions moderades, de poder pactar i parlar amb molts, arribar a acord pel be de la majoria, són valors que ja no defensen, aquest pot ser un gran error, pot fer que el vot illenc tradicionalment moderat giri la seva mirada cap un partit que s’ha anat consolidant aquests 4 darrers anys des de la feina i la moderació, fent del Pi la possible gran sorpresa de les properes eleccions a les Balears.

Jaume Font té la gran oportunitat d’encapçalar el centre, segur que per ell, per la seva capacitat de feina i comunicació no quedarà, la campanya electoral ja ha arribat, la confecció de candidatures i els missatges seran claus en aquesta aposta per ocupar la centralitat de la política balear.