Es una gran incògnita quins seran els resultats electorals del proper dia 26 de maig en les eleccions autonòmiques. Després de l’auge de VOX ( aquesta paraula em recorda a una marca d’amplificador de guitarra o baix elèctric ) a Andalusia i segons els pronòstics dels analistes polítics, podria traslladar-se a altres Comunitats Autònomes com per exemple la nostra, i propiciar la formació d’un govern de centre dreta que a nivell cultural, pot afectar la utilització dels dos idiomes oficial que gaudim a les Illes Balears, el català, propi de les Illes Balears o el castellà, i aquí comença la polèmica.
Els gonellistes i castellanoparlants, es decantaran pel mallorquí, que segons opinions interessades, és més antic que el català i ho justifiquen en un diccionari que així ho diu.
La UIB utilitza la llengua catalana com a llengua pròpia de les Illes Balears, per tant no utilitza el mallorquí, que segons en Borja Moll es un dialecte del català. No es la meva intenció qüestionar la validesa del mallorquí com a idioma, però igual que el castellà ho podria haver estat de l’espanyol, està tractat com a dialecte.
Ara bé, si a partir del mes de maig governa el centre dreta amb el suport o juntament amb VOX, poden no acceptar el català, i el mallorquí podria passar a ser la llengua vehicular de comunicació.
En la meva opinió, el mallorquí està molt bé com a llengua col·loquial, l’article salat s’ha d’utilitzar entre amics, en tertúlies, però no en la serietat lingüística escrita que es l’idioma literari, no és necessari expressar expressions catalanes, no hem de dir, “got” a comptes de un tassó, però la gramàtica és la mateixa, s’ha de respectar.
Els disconformes poden canviar aquest criteri reformant l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i que reflexi com a llengua pròpia el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc, encara que com he dit abans, tenen la condició de dialecte del català.
En el castellà o espanyol tenim la mateixa problemàtica, la RAE especifica que la llengua comú d’Espanya i de moltes nacions d’Amèrica son vàlids el termes castellà i espanyol. La polèmica de quin és l’adequat està superada. El terme espanyols és més recomanable perquè és la llengua que utilitzen quatre-cents milions de persones, en canvi el castellà es pot reservar com a dialecte romànic nascut al Regne de Castella a l’edat mitjana. També s’utilitza el castellà en relació a altres llengües cooficials en Comunitats Autònomes com el català el gallec o el basc.
Tenir dues llengües oficials es una avantatge important perquè es pot escollir una d’elles sense perjudici de l’altre, per tant no hi ha excuses ni discriminació. En la meva opinió, sempre s’ha de protegir al més dèbil, en aquest cas el català, propi de les Illes Balears o si voleu, el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, els polítics tenen l'obligació de prendre les mesures oportunes per cuidar la nostra llengua i no polititzar-la, però si protegir-la.
