Aquest vell anunci de Bimbo m’ha servit de reclam per cridar l’atenció d’un tema molt important, que sí, afecta la nostra cartera.
El desmantellament de Bimbo és un senyal més que en els darrers anys ens han arribat sobre la desaparició del nostre teixit industrial.
Contràriament al que es pensa, Mallorca ha tengut des de finals del segle XIX una notable presència industrial, generant fins i tot processos migratoris molt important en pobles com Alaró, Lloseta, Inca, LLucmajor, Esporles, Palma....
La indústria és un sector econòmic estratègic. I ho és per moltes raons. És la branca productiva a on s’obtenen majors increments de productivitat, de fet la industria lidera els creixements de productivitat del món. És la peça clau per generar, aplicar i difondre avenços en innovació i recerca. A més a més és on se genera més estabilitat i millors condicions laborals.
Resulta absolutament necessari i intel.ligent (també per minvar els evidents perills dels monocultius econòmics) bastir un model econòmic que impulsi la excel.lència en el turisme (l’ecotaxa acceptada ja socialment, n’és un punt), però alhora un pol industrial, un potent pol industrial. Ben cert que no és fàcil introduir encletxes quan hi ha monocultius econòmics com el nostre, però el cert és que és fonamental pel nostre equilibri econòmic, social i territorial. Un pol industrial en sectors claus de futur com l’audiovisual, la societat del coneixement, l’agroalimentari i els sectors de la indústria tradicional que ja tenim aquí.
Però això sols serà possible si hi ha una decidida aposta pública per aquests sectors industrials, amb un pla industrial i una llei d’indústria.