Era a la sala de l’Auditori del Teatre de Manacor després d’haver vist «Dansa d’agost», la primera representació que inaugurava la Fira de Teatre d’enguany. Ens havia agradat molt la peça i en sortir comentàvem que allò, feia anys, ho teníem a Palma pràcticament cada cap de setmana quan Joan Arrom era el director del Teatre Principal. Era el mateix que dir que, de llavors ençà, els ciutadans i els mallorquins en general no n’hem tornat a gaudir.
Després d’Arrom va venir Margalida Moner, a qui també vaig conèixer de prop. No tan d’aprop com a Arrom, que m’havia dirigit en qualque muntatge, però vaig fer teatre per S’Arracó amb un net seu i de poc va anar que no actuàs també amb ella. L’etapa de Moner al front del Principal va ser, per mi, bastant decebedora. No me n’esperava gaire certament, però sí que sé el que hauria fet jo al front del Principal si hagués estat Moner. Bàsicament, hauria tractat de dignificar el teatre en la nostra llengua, com ella intentà fer en qualque ocasió i va fer pana (pens en la posada en escena de «Ca nostra» de Joan Mas), i hauria aprofitat per dur a les taules uns «Calçons de mestre Lluc» de Bartomeu Ferrà, hauria encarregat a qualcú «Al caire de les campanes» d’Alexandre Ballester i per Nadal hauria tornat programar, com cada any, en Xesc. Però no hauria fet «Don Juan Tenorio» pels Morts com va fer ella —amb això sí que hi havia un bon mort!
Em podeu criticar que Arrom fos un senyor del PSM, Moner, del PP o Pere Noguera, d’UM i així podem anar tan enrere com vulgueu, ara, del que no em convencéreu, és que qualsevol d’aquests directors han estat millors que la tasca que està duent a terme Carlos Forteza al capdavant del Principal. Aquí teníem una manera de funcionar la manco dolenta parafrasejant Churchill fins que va arribar Podemos a dir que les coses no es podien continuar fent així, i les altres dues esquerres, acomplexades perquè en parlar d’esquerres no la tenen tan grossa com ells, claudicaren. La tria de director s’havia de fer mitjançant un concurs, i posaren a dirigir el Principal un senyor que desconeix completament la realitat mallorquina. Al buc insígnia de referència de la dramatúrgia illenca el que s’hi programa és bàsicament teatre en castellà (que si «Hamlet», que si «Incendios») i es redueix al mínim la producció pròpia, que havia estat una de les feines claus del Principal i que són coses completament contràries a la línia que trob que hauria de seguir una institució pública. Vos imaginau què diríem si fos IB3 que agafàs el castellà com a llengua vehicular, com passava en part del temps del Sr. Bauzá? O si la cadena pública decidís eliminar per complet la producció pròpia? Ho criticaríem de valent amb raó! Doncs bé, això mateix és el que haurien d’0bjectar les companyies i els actors d’aquí i tota la gent que s’estima el nostre teatre, la nostra cultura i el nostre idioma. I molts callen. No diuen ni piu perquè, en teoria, governen els llurs, i l’única alternativa que hi ha a Mallorca, la del PP, els agrada encara manco. O sempre els havia agradat manco, perquè vaja, per tenir això...
